A l'assignatura d'educació física, com ja vem fer anteriorment amb el paradigma actual, ara hem tingut que fer-ne una sobre el desenvolupament dels nens.
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:
"Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”. Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre “Vídeo y educación” de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:
Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita.
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:
"Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”. Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre “Vídeo y educación” de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:
- Sempre s’aprèn fent
- Si no hi ha joguines, no s’aprèn
- Tot té solució a còpia de provar
- Sempre es pot millorar
- La classe monòtona incentiva la desconnexió
- Fer, moure i jugar
- Si no t’equivoques ja o tens tot perdut, s’ha d’arriscar
- Experimentar és vital pel desenvolupament del cervell
- Si no hi ha emoció, experimentació i coneixement, no hi ha aprenentatge
- …
Nosaltres hem creat la nostra pròpia llista, et convidem a completar-la, ja que aquesta llista pot ser infinita.
Per potenciar el desenvolupament global del nen, hem de respectar el seu calendari maduratiu, que compren les seves experiències, els seus interessos i les seves vivències, per tant aconseguirà progressivament el seu propi jo. Així doncs, defensem que cada nen és únic i amb unes altes capacitats que només cal potenciar-les. Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita.
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."
Bibliografia
- FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992
- Gil Madrona, P., Contreras J., Onofre, R., Gómez Villora, S. i Gómez Barreto, I. (2008). Justificación de la educación física en la educación infantil: Gràfica 1, esquema dels continguts en l’educació infantil. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDplMWI1NDY3OD
- MUÑOZ, C., ZARAGOZA, C. Didàctica de l’educació infantil Barcelona: Altamar
- PÉREZ, G., SHELLY, C., ESCUDÉ, N., BLANCO, P., SÁNCHEZ, E. Expressió i comunicació. Barcelona: Altamar
- FLORES, A. Vídeo ¿Bailamos? Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=QqQcN3dwTqc
- CUCUFATE212 Vídeo Primeros Pasos part 3 i 4. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=na1QbqMHJm4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada