A classe de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) hem treballat la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. També es poden descriure els aspectes de la realitat (concrets i abstractes).
El to pot ser més objectiu o més subjectiu, depenen de la situació comunicativa i el propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a l'ordenança de la representació del món físic. Així doncs podem distingir dos tipus de descripció:
1. Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure allò que veu sense intentar suscitar cap emoció estètica al lector.
2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Normalment té una finalitat estètica.
Per tal de fer una bona descripció cal seguir els següents passos:
- Observar amb precisió allò que es vol descriure
- Seleccionar allò que hem observat segons la seva importància
- Estructurar i ordenar la informació
- Fer una redacció sense faltes d'ortografia i amb bona redacció
Per tal de posar en pràctica tot allò que hem après, vam haver de fer una descripció d'una companya, i aquest va ser el meu resultat:
 |
| Estefania Ruiz |
La vaig conèixer no fa molt, en quatre parets i un munt de cadires,
és com les castanyoles, riallera i cridanera
i alhora en el seu cap, brillant moltes llums.
En el seu interior viuen els bons sentiments,
dóna la mà i ofereix la seva espatlla a qui ho necessita.
La seva pell color bru, fa joc amb el seu ondulat i llarg cabell.
Una cara allargada amb ulls nas i boca.
Els seus ulls són color maragda i en el nas du un adorn.
Té dues pometes a les galtes.
Els seus llavis són color flor i les dents perles ben encaixades.
Els grans pits sempre van per davant.
Me’n recordo el dia que vaig conèixer el seu somriure,
mentre m’oferia compartir les llums del cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada