Reflexió II: El puzzle del nostre coneixement

A l'assignatura d'educació física, com ja vem fer anteriorment amb el paradigma actual, ara hem tingut que fer-ne una sobre el desenvolupament dels nens.
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:

"Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”.  Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre “Vídeo y educación” de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:

1. Sempre s’aprèn fent
2. Si no hi ha joguines, no s’aprèn
3. Tot té solució a còpia de provar
4. Sempre es pot millorar
5. La classe monòtona incentiva la desconnexió
6. Fer, moure i jugar
7. Si no t’equivoques ja o tens tot perdut, s’ha d’arriscar
8. Experimentar és vital pel desenvolupament del cervell
9. Si no hi ha emoció, experimentació i coneixement, no hi ha aprenentatge
10. …

Nosaltres hem creat la nostra pròpia llista, et convidem a completar-la, ja que aquesta llista pot ser infinita.

Per potenciar el desenvolupament global del nen, hem de respectar el seu calendari maduratiu, que compren les seves experiències, els seus interessos i les seves vivències, per tant aconseguirà progressivament el seu propi jo. Així doncs, defensem que cada nen és únic i amb unes altes capacitats que només cal potenciar-les. 
Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita. 
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."

Bibliografia

• FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992
• Gil Madrona, P., Contreras J., Onofre, R., Gómez Villora, S. i Gómez Barreto, I. (2008). Justificación de la educación física en la educación infantil: Gràfica 1, esquema dels continguts en l’educació infantil. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDplMWI1NDY3OD
• MUÑOZ, C., ZARAGOZA, C. Didàctica de l’educació infantil Barcelona: Altamar
• PÉREZ, G., SHELLY, C., ESCUDÉ, N., BLANCO, P., SÁNCHEZ, E. Expressió i comunicació. Barcelona: Altamar
• FLORES, A. Vídeo ¿Bailamos? Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=QqQcN3dwTqc
• CUCUFATE212 Vídeo Primeros Pasos part 3 i 4. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=na1QbqMHJm4
• 
  

Tràiler de Llibre: "El noi del pijama de ratlles"

By: msbrendadanderson 

Un tràiler de llibre (booktrailer) és una de les últimes tendències per promocionar un llibre. Així doncs es realitza un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, de manera que capti l'interès del lector. Normalment la promoció d'aquest vídeo publicitari es fa mitjançant les xarxes socials.

Per tal de posar en pràctica aquest recurs publicitari, la Asun Pérez, la Inés Piqué, l'Estefania Ruiz i jo, vam realitzar-ne un d'un llibre que totes ens havíem llegit, "El noi del pijama de ratlles". 

Abans de començar el muntatge i les filmacions, vam haver d'organitzar-nos i distribuir les tasques per tal d'elaborar una bona feina, i també vam haver de pensar el guió, i fins i tot tornar a rellegir el llibre per tal d'escollir la informació apropiada del llibre.

Us adjunto un power point que vàrem realitzar per organitzar-nos i escriure el guió:

I per últim, aquí us penjo el nostre tràiler de llibre, esperem que us agradi!

Identitat i territori: Un batec a contratemps

Avui l'Ignasi i jo hem exposat la nostra presentació d'identitat i territori. Per tal de fer-ho vam triar com a tema la música Reggae, més concretament d'un festival anomenat Rototom, que se celebra des del 2010 a Espanya, a la comunitat Valenciana més concretament al poble de Benicàssim.
Per tal de realitzar la presentació, vam fer un prezi de suport i vam repartir a cadascun del oients un díptic per tal de fer-la més entenedora.
Aquí us adjunto el material de suport que vam utilitzar i així li podeu fer una oiada:

Per acabar, us adjuntu un vídeo d'un tros de la presentació, així podeu fer-vos un idea de com ens va anar i el tema que vam decidir parlar:

Paradigma actual: si nosaltres hi creiem el canvi serà possible

En educació física, ens han fet reflexionar en grups sobre el paradigma actual en l'educació i com ens agradaria que fos l'educació futura com a futurs mestres. 
Aquí us deixo la reflexió que hem fet la Laura Nueñez, la Laura Mulero i jo:

Volem començar exposant el nostre paradigma amb una cita del llibre “Video y educación”, de Jordi Ferrés: “La escuela sigue anclada en el pasado en sus objetivos, planteamientos pedagogicos, contenidos y metodos de enseñanza. Las escuelas malgastan energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe”. Entenem que l’educació física dels nostres temps està basada en uns objectius i una metodologia que talla l’educació globalitzadora i moderna.

Actualment entenem que l’educació ha de ser molt més complexa que el simple significat del mot “educar”, ja que primer s’hauria d’entendre el significat de la paraula per després poder posar-la en pràctica, cosa que no es fa. El paper d’un mestre hauria de ser únicament de guia i ajuda, cosa que molts cops no és així i fa que el camí cap a la creativitat es vegi interromput per culpa de què molts mestres no entenen el bon significat de la paraula “educar”. Aquesta paraula no només significa educar les parts del cos, sinó que també s’ha d’incloure la ment, l’ànima i els sentiments, perquè així la persona arribi en un futur a ser un ésser integra en si mateix.  

El moviment hauria de tenir una major importància en l’educació dels més petits, ja que creiem que en aquestes edats els nens/es necessiten desenvolupar altres capacitats que no siguin estar assegut en una cadira. El nen necessita caminar, tocar, olorar, manipular i en general experimentar el seu entorn amb el seu propi cos. Així doncs, volem destacar la importància de la pràctica educativa, una nova teoria que encara no s’ha implantat a les escoles per por al canvi i és un gran error, ja que d’aquesta manera l’única cosa que s’aconsegueix és endarrerrii el procés d’aprenentatge. Cada nen té la seva manera d’aprendre, per tant no hauria d’haver-hi el mateix patró per a tothom, sinó que cada nen ha de tenir el seu propi calendari maduratiu, ja que per molt que se’l forci no s’aconseguiran els objectius educatius del moment.

Pel que fa en l’àmbit de l’educació física, el principal propòsit hauria de ser la millora de les habilitats motrius, ja que contribueix a què l’aprenent experimenti altres sensacions que l’ajudaran a arribar a assolir un benestar personal, una satisfacció interior i una participació social i integral. És per això que l’educació física ha de tractar de formar persones autònomes i responsables en tots els àmbits de la vida. Amb això volem donar a entendre que l’infant com més aprèn és amb el joc i no com hem dit abans assegut a una cadira. Com diu Edgar Dale en la seva “pirámide del aprendizaje” el 90% del coneixement que les persones, siguin nens o adults, adquireixen és a través de la parla i la realització.
Sobretot en la petita infància hem de tenir molt clar que els infants aprenen jugant, és a dir, van adquirint diferents coneixements a partir de joc. Els infants aprenen jugant, tenint les seves pròpies experiències i imitant el que veuen en la vida quotidiana, així van formant els seus primers coneixements que els integraran ja de per vida. Tal com deia el filosof Rosseau: “L’infant no ha de ser un aprenent de l’adult”. La infància és una etapa evolutiva que té moltes peculiaritats, de les quals destaquem el joc com una forma d’expressió i relació amb la realitat.
Un dels primers pedagogs que va introduir l’educació física a les escoles va ser Thomas Arnold, que ho va implantar a Gran Bretanya després d’observar com a les escoles públiques, els estudiants tenien una actitud passiva i tots els seus interessos es basaven en  borratxeres i tot tipus de vicis. Arnold, no creia pas que quan hi havia un conflicte amb un alumne, en aquest se l’havia de castigar, sinó que va pensar que amb els passatemps que tenien aquests joves, que generalment eren activitats físiques, els alumnes havien de practicar activitat física on treballessin de manera cooperativa i on haguessin de seguir unes normes per poder aconseguir el seu objectiu. Així doncs va agafar esports, com el futbol, que interessaven als alumnes per motivar-los i així aconseguir que s’organitzessin de manera adequada i lluitessin per aconseguir l’objectiu, generalment guanyar. Per poder realitzar aquest objectiu era necessari un treball cooperatiu, que tots complissin amb la responsabilitat individual, i amb la consciència de què si no es seguien les normes, perdien tots.
Creiem que és bo que en l’àrea d’educació física, es treballin esports on s’hagi de jugar en equip, amb la finalitat de què els alumnes aprenguin valors com la responsabilitat, el treball en equip i el respecte cap a les normes. Així doncs, sí que és adient practicar aquests tipus d’esports en una classe d’educació física, sempre i quan els equips no es formin per qui es bo i qui és dolent jugant, sinó fer que els alumnes facin els equips i vegin que potser un que no és tan bo, pot tenir una funció inidispensable dins l’equip perquè aquest guanyi. S’ha de vigilar amb la competitivitat, ja que aquest tipus de jocs pot fer que alguna persona es senti menyspreada, és importantíssim que el professor com a guia i ajuda inculqui a tots els alumnes la importància del joc en equip d’una manera neta i respectuosa en tots els membres de l’equip.
Un cop reflexionat sobre tots aquests valors, hem trobat adient explicar-vos com creiem que seria la millor manera d’impartir una classe d’educació física en nens de 0 a 6 anys. El nostre patró està inspirat en el model del senyor Vaca (1996) i seria el següent:

1. El desplaçament de l’aula a l’espai on anem a fer la classe d’educació física. Destaquem aquest moviment ja que trobem molt important en aquestes edats (0-6 anys) fer un ritual d’entrada i repetir-ho per fer-ho costum.
2. L’inici de la classe, mitjançant la trobada i l’agrupament de tots els nens i nenes, per tal d’informar-los de la normativa del joc que anem a realitzar (motius, cançons, contes, materials i continguts previs). Tot això se’ls hi ha de transmetre amb gran motivació y teatralitat, orientada a captivar l’atenció dels nens i nenes per fomentar el seu desig de sortir a participar.
3. El desenvolupament del joc, és la part fonamental durant la qual els nens i nenes sols o en grup i amb l’ajuda del mestre, aniran movent-se afrontant petits riscos i dificultats per tal de prendre les seves pròpies decisions.
4. El moment del comiat, on proposarem al nen que expliqui les seves pròpies vivències en relació al joc que s’ha fet, i que les expliqui per tots els seus companys. D’altra banda també demanaríem el contrari, que tots els nens escoltin  al seu company/a.
5. La sortida i tornada a l’aula.

Volem destacar també la importància que té el disseny i l’adaptació de l’espai on vagi a tenir lloc la classe. Així doncs, creiem que les parets de l’aula o la sala haurien d’estar plenes de dibuixos, murals, siluetes i tot de treballs fets per ells. També és important l’espai on es realitza la classe, que sigui amplia i amb poc mobiliari, per tal d’evitar accidents, i que hi hagi bastant material.

Abans de finalitzar creiem, per sobre de tot, que els infants d’aquestes edats han de ser feliços, saber riure i emocionar-se amb tot el que vulguin, també han de saber que els seus pares els estimen tal i com són i que la millor manera de què els fills tinguin un rendiment acadèmic correcte és acompanyar-los en aquest camí i fer-los saber que ningú els jutjarà per ser com són i per el que fan.
Per concloure, dir que per al nostre futur volem una educació globalitzadora, que no talli la creativitat dels nostres infants i que en certa mesura els deixi ser lliures, que puguin crear el seu propi coneixement i que estar asseguts en una cadira 6 hores escoltant la lliçó no sigui la prioritat de l’educació, ja que un infant de 4-5 anys necessita moure’s, que a través d’activitats més lúdiques, que els permetin experimentar, vagin conformant els seus primers coneixements. És a dir, com ja hem citat abans, que gràcies a ells mateixos es creïn el seu propi desenvolupament globalitzador i integral. Gràcies a la figura del professor guia, aconseguirem tots aquests objectius que volem per a la nostra futura educació. Una educació en que els infants siguin els protagonistes de tot el seu procés d’aprenentge i dels seus propis coneixements, sense que ningú els posi un límit per aconseguir certes competències i on se’ls respecti el seu temps per aprendre tot el que necessiten per ser així, persones felices i intel·ligents en tota la seva globalitat.

BIBLIOGRAFIA:

• FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992

• Pérez Ramírez, C. Evolución historica de la educación física. Recuperat a:  https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDoyOTI2YTllMjUxYzIxMzg1

• Gil Madrona, P., Contreras J., Onofre, R., Gómez Villora, S. i Gómez Barreto, I. (2008). Justificación de la educación física en la educación infantil: Educación y Educadores.  Redalyc: Sistema de Información Científica, vol. 2. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDplMWI1NDY3ODk5NWRlYmQ

• Velázquez Buendía, R. (2007). ¿Qué educación física?... ¿Qué educación?: Reflexiones en tiempos de cambio. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDo3YzE3ZTMwMjg2YzcyOTE2

• Bayer, A. (2013). ¿Qué debe saber un niño de cuatro años?. The Third Metric; Redefining Succees Beyond Money & Power. Recuperat a http://www.huffingtonpost.es/alicia-bayer-/que-debe-saber-un-nino-de_b_3955952.html

• Camilo Villaroel, C i Carolina (2008). Historia y etimología de la educación física. Recuperat a: http://historiaefi.blogspot.com.es/2008/06/escuela-inglesa-la-reglamentacin.html

• Garcés Campos, R. ICE- Universidad Zaragoza. La reforma educativa de Pierre de Coubertin: La pedagogía de la resignación. Recuperat a: http://www.uv.es/~jbeltran/ase/textos/garces.pdf

• Einnova, educación e innovació. Universidad complutense de Madrid. Lagran teoría de Rousseau: La escencia de la infancia es el juego. No matemos al ruiseñor. Recuperat a http://biblioteca.ucm.es/revcul/e-learning-innova/3/art342.php

A més a més per complementar la nostra reflexió vam fer un petit vídeo:

Les nostres classes d'educació física

En l'assignatura d'educació física, a cada classe un grup fa un enregistrament de la sessió per després penjar-ho al sites que tenim. A cada classe fem un vídeo per resumir el què hem fet, són molt divertits i reflecteixen perfectament allò que fem i aprenem.
Us poso els vídeos de les sessions perquè pugeu seguir que anem fent a cada classe!

SESSIÓ 1:

SESSIÓ 2:

SESSIÓ 4:

SESSIÓ 5:

SESSIÓ 6:

SESSIÓ 7:

SESSIÓ 8: Excursió per Collserola

Mario Benedetti: Te quiero

Mario Benedetti va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià que va pertanya a la Generació de 45, i una de les persones més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.

La seva magnífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

Aquí us deixo un poema d'aquest prolífic autor que em van recitar fa uns dies a la classe de COED i vaig quedar enamorada d'aquestes paraules:

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos; 

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somo mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

tu boca que no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabundo.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja 

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero e sporque sos 

mi amor, mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Podeu escoltar el poema en veu del mateix autor:

Sir Ken Robinson: Creatividad escuela TED

Ken Robinson és un escriptor, educador i conferenciant britànic. És considerat un expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyança, la innovació i els recursos humans. Creu que tots aquests camps mencionats anteriorment han d'incorporar classes d'art en el currículum escolar.

En aquest vídeo ens mostra com les escoles d'avui en dia maten la creativitat dels nens, una paraula per mi importantíssima en l'àmbit escolar. 
El 2006 fa una conferència on qüestiona per què les escoles maten la creativitat. Aquesta conferència té tant ressò que el 2010 és convidat de nou per repetir-la i profunditzar sobre la temàtica.
És important no només el que diu, sinó com ho diu, la manera com s'expressa, el temps, la concreció i l'efectivitat són factors claus en el seu discurs. 

Trobo que és un vídeo que haurien de veure tots els futurs mestres, ja que fa reflexions de l'ensenyament que molts cops no ens adonem i són la clau en educació. 

Una frase que m'ha encantat i m'ha fet pensar durant molts dies ha sigut: "Creativity is as important in education as literacy and we should give the same status".

Rita Pierson: "Cada nen necessita un campió"

El dia 7 d'Octubre, al seminari vam veure un vídeo molt interessant de Rita Pierson "Todo niño necesita un campeón", on ens explica diverses idees de com s’ha de ser mestre, sobre la importància de la motivació que un mestre ha de donar als nens i com d’important és la relació professor/a-alumne/a, el respecte que han de sentir els nens dels mestres igual que ha de ser a l’inversa, com els nens inicialment s’han de sentir integrats en l’àmbit emocional… He pensat que us pot agradar i fer reflexionar sobre l'educació que molts mestres imparteixen.

Una idea que m’ha agradat molt d’aquest vídeo és el terme: EDUCAR = ESTIMAR. Això em fa reflexionar molt sobre aquesta professió, ja que un mestre no ha de ser un simple mestre, sinó que ha d’anar més enllà, ha d’aprendre a valorar i respectar als nens i alhora ha d’aconseguir la satisfacció de cada nen per la seva feina. Cada nen té el seu ritme i això significa que no tots poden treure una bona nota en matemàtiques, el què s’ha de procurar és que el nen no perdi la motivació per alguna cosa, si s’esforcen ho aconseguiran, ja que estan en edat de desenvolupament i creixement i no pots llençar el barret al foc perquè un nen no li surti un suma a la primera, i si tu li fas notar o veure que no pot el nen no podrà. Els nens s’han de desenvolupar i acceptar per ells mateixos, però necessiten que algú els ajudi, i aquest algú no pot ser un enemic, sinó que ha de ser una persona que el respecti i li doni confiança.

Amb tot això, he de dir però que els mestres com a éssers humans no poden evitar que algun nen no els hi agradi o caigui millor o pitjor, així doncs, a més a més de mestres, han de ser bons actors, ja que un nen no pot notar el menyspreu del professor, això seria una gran desmotivació per ell i un camí cap al fracàs escolar.   

Edite'm un vídeo

Saber editar vídeo és important per als mestres, ja que és un mètode d'aprenentatge visual molt fàcil i alhora útil com a eina didàctica pels nens. 

Hi ha molts programes per editar vídeo, però un d'ells és Apple iMovie que és una aplicació d'enregistrament audiovisual molt fàcil d'utilitzar i alhora complexa que només es pot utilitzar en ordinadors Mac. 

Us adjunto un vídeo tutorial on ens explica com utilitzar l'Apple iMovie:

Per tal d'aprendre a editar l'Estefania i jo hem fet una petita endevinalla en format vídeo:

Les Webquest

Una Webquest (WQ) és una nova manera d'aprenentatge de recerca guiada on utilitza majoritàriament recursos d'Internet. Principalment, planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i un procés de treball col·laboratiu. Es basa en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements previs que l'educador ha proporcionat. Aquest sistema el que pretén és facilitar la feina als alumnes, ja que així no tenen problema en trobar la informació que volen i alhora tampoc tenen el risc de buscar la equivocada.

Aquí adjunto un vídeo on ens ho exemplifica: 

Aquest vídeo l'he extret de la pàgina web www.edu3.cat, un portal de ràdio i TV educatiu que proporciona eines a alumnes per fer pràctiques, resoldre dubtes, usar pàgines web... A més a més, també serveix pel professorat, ja que ofereix serveis especialitzats per professionals del món educatiu.

Per penjar un vídeo s'ha de:

1. Anar a la pàgina web del vídeo que vols penjar

2. Copiar el codi embed

3. Anar a l'entrada del nostre bloc a l'apartat HTML

4. Canviar "Width" i "height" a les proporcions que volem

Aquí teniu un document on ens diu alguns trucs de com utilitzar blogger:
https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/edit?id=1gKtF4HS05yRs0HypslFQQ7nHH7L3AbKR66rnZGaV9w0&hl=ca