Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació física. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació física. Mostrar tots els missatges

29 de novembre, 2014

Reflexió II: El puzzle del nostre coneixement

A l'assignatura d'educació física, com ja vem fer anteriorment amb el paradigma actual, ara hem tingut que fer-ne una sobre el desenvolupament dels nens.
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:

 "Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”.  Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre “Vídeo y educación” de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:
  1. Sempre s’aprèn fent
  2. Si no hi ha joguines, no s’aprèn
  3. Tot té solució a còpia de provar
  4. Sempre es pot millorar
  5. La classe monòtona incentiva la desconnexió
  6. Fer, moure i jugar
  7. Si no t’equivoques ja o tens tot perdut, s’ha d’arriscar
  8. Experimentar és vital pel desenvolupament del cervell
  9. Si no hi ha emoció, experimentació i coneixement, no hi ha aprenentatge
  10. …
Nosaltres hem creat la nostra pròpia llista, et convidem a completar-la, ja que aquesta llista pot ser infinita.
Per potenciar el desenvolupament global del nen, hem de respectar el seu calendari maduratiu, que compren les seves experiències, els seus interessos i les seves vivències, per tant aconseguirà progressivament el seu propi jo. Així doncs, defensem que cada nen és únic i amb unes altes capacitats que només cal potenciar-les. 
Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita. 
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."

Bibliografia


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

11 de novembre, 2014

Excursió per Collserola

Aquesta setmana hem iniciat una setmana diferent, la setmana de reflexió educativa. Del 10 al 14 de novembre la nostra rutina fa un gir per complet. En canvi de fer classe, asseguts tots en cadires, a la universitat i amb un horari que ja ens coneixem de memòria, durant aquests dies fem un seguit d'activitats pactades per tal d'enriquir el nostre aprenentatge sobre els infants.

Mapa
Hem iniciat la setmana amb una gran excursió per Collserola, des de l'estació de FFCC del Baixador de Vallvidrera fins a l'estació de FFCC de Sant Cugat. Per tal de poder realitzar tot aquest trajecte ens vam dividir en tres grups i vam iniciar la ruta amb uns 10 minuts de diferència entre un grup i l'altre. Cada grup disposava d'un full guia on explicava totes les indicacions de com arribar-hi i un mapa de tota la zona de Collserola per tal de no perdre'ns (tot i que gairebé tots els grups en algun moment ens vam perdre!). 
La distància de la sortida era d'uns 12 Km, i vam iniciar la ruta a les 11:15h del matí. El Txema, professor d'educació física i l'encarregat d'aquesta sortida, ens va dir que l'hora d'arribada seria les 18h pels grups més lents, però que ell creia que en 4 hores la podíem fer. I pot ser en 4 hores no vam arribar, però si en 5. A les 16h ja estàvem a l'estació de FFCC de Sant Cugat, sense poder moure les cames del mal que ens feien a totes de la gran caminada que acabàvem de fer.
En definitiva, tot i cansar-me molt, l'excursió va estar molt divertida i començar la setmana per la muntanya va ser genial, una cosa que sortia de la vida quotidiana i que em va fer sentir molt animada tot i ser dilluns.  
Totes nosaltres abans d'iniciar la caminata!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

04 de novembre, 2014

Paradigma actual: si nosaltres hi creiem el canvi serà possible

En educació física, ens han fet reflexionar en grups sobre el paradigma actual en l'educació i com ens agradaria que fos l'educació futura com a futurs mestres. 
Aquí us deixo la reflexió que hem fet la Laura Nueñez, la Laura Mulero i jo:
Volem començar exposant el nostre paradigma amb una cita del llibre “Video y educación”, de Jordi Ferrés: “La escuela sigue anclada en el pasado en sus objetivos, planteamientos pedagogicos, contenidos y metodos de enseñanza. Las escuelas malgastan energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe”. Entenem que l’educació física dels nostres temps està basada en uns objectius i una metodologia que talla l’educació globalitzadora i moderna.
Actualment entenem que l’educació ha de ser molt més complexa que el simple significat del mot “educar”, ja que primer s’hauria d’entendre el significat de la paraula per després poder posar-la en pràctica, cosa que no es fa. El paper d’un mestre hauria de ser únicament de guia i ajuda, cosa que molts cops no és així i fa que el camí cap a la creativitat es vegi interromput per culpa de què molts mestres no entenen el bon significat de la paraula “educar”. Aquesta paraula no només significa educar les parts del cos, sinó que també s’ha d’incloure la ment, l’ànima i els sentiments, perquè així la persona arribi en un futur a ser un ésser integra en si mateix.  
El moviment hauria de tenir una major importància en l’educació dels més petits, ja que creiem que en aquestes edats els nens/es necessiten desenvolupar altres capacitats que no siguin estar assegut en una cadira. El nen necessita caminar, tocar, olorar, manipular i en general experimentar el seu entorn amb el seu propi cos. Així doncs, volem destacar la importància de la pràctica educativa, una nova teoria que encara no s’ha implantat a les escoles per por al canvi i és un gran error, ja que d’aquesta manera l’única cosa que s’aconsegueix és endarrerrii el procés d’aprenentatge. Cada nen té la seva manera d’aprendre, per tant no hauria d’haver-hi el mateix patró per a tothom, sinó que cada nen ha de tenir el seu propi calendari maduratiu, ja que per molt que se’l forci no s’aconseguiran els objectius educatius del moment.
Pel que fa en l’àmbit de l’educació física, el principal propòsit hauria de ser la millora de les habilitats motrius, ja que contribueix a què l’aprenent experimenti altres sensacions que l’ajudaran a arribar a assolir un benestar personal, una satisfacció interior i una participació social i integral. És per això que l’educació física ha de tractar de formar persones autònomes i responsables en tots els àmbits de la vida. Amb això volem donar a entendre que l’infant com més aprèn és amb el joc i no com hem dit abans assegut a una cadira. Com diu Edgar Dale en la seva “pirámide del aprendizaje” el 90% del coneixement que les persones, siguin nens o adults, adquireixen és a través de la parla i la realització.
Sobretot en la petita infància hem de tenir molt clar que els infants aprenen jugant, és a dir, van adquirint diferents coneixements a partir de joc. Els infants aprenen jugant, tenint les seves pròpies experiències i imitant el que veuen en la vida quotidiana, així van formant els seus primers coneixements que els integraran ja de per vida. Tal com deia el filosof Rosseau: “L’infant no ha de ser un aprenent de l’adult”. La infància és una etapa evolutiva que té moltes peculiaritats, de les quals destaquem el joc com una forma d’expressió i relació amb la realitat.
Un dels primers pedagogs que va introduir l’educació física a les escoles va ser Thomas Arnold, que ho va implantar a Gran Bretanya després d’observar com a les escoles públiques, els estudiants tenien una actitud passiva i tots els seus interessos es basaven en  borratxeres i tot tipus de vicis. Arnold, no creia pas que quan hi havia un conflicte amb un alumne, en aquest se l’havia de castigar, sinó que va pensar que amb els passatemps que tenien aquests joves, que generalment eren activitats físiques, els alumnes havien de practicar activitat física on treballessin de manera cooperativa i on haguessin de seguir unes normes per poder aconseguir el seu objectiu. Així doncs va agafar esports, com el futbol, que interessaven als alumnes per motivar-los i així aconseguir que s’organitzessin de manera adequada i lluitessin per aconseguir l’objectiu, generalment guanyar. Per poder realitzar aquest objectiu era necessari un treball cooperatiu, que tots complissin amb la responsabilitat individual, i amb la consciència de què si no es seguien les normes, perdien tots.
Creiem que és bo que en l’àrea d’educació física, es treballin esports on s’hagi de jugar en equip, amb la finalitat de què els alumnes aprenguin valors com la responsabilitat, el treball en equip i el respecte cap a les normes. Així doncs, sí que és adient practicar aquests tipus d’esports en una classe d’educació física, sempre i quan els equips no es formin per qui es bo i qui és dolent jugant, sinó fer que els alumnes facin els equips i vegin que potser un que no és tan bo, pot tenir una funció inidispensable dins l’equip perquè aquest guanyi. S’ha de vigilar amb la competitivitat, ja que aquest tipus de jocs pot fer que alguna persona es senti menyspreada, és importantíssim que el professor com a guia i ajuda inculqui a tots els alumnes la importància del joc en equip d’una manera neta i respectuosa en tots els membres de l’equip.
Un cop reflexionat sobre tots aquests valors, hem trobat adient explicar-vos com creiem que seria la millor manera d’impartir una classe d’educació física en nens de 0 a 6 anys. El nostre patró està inspirat en el model del senyor Vaca (1996) i seria el següent:

  1. El desplaçament de l’aula a l’espai on anem a fer la classe d’educació física. Destaquem aquest moviment ja que trobem molt important en aquestes edats (0-6 anys) fer un ritual d’entrada i repetir-ho per fer-ho costum.
  2. L’inici de la classe, mitjançant la trobada i l’agrupament de tots els nens i nenes, per tal d’informar-los de la normativa del joc que anem a realitzar (motius, cançons, contes, materials i continguts previs). Tot això se’ls hi ha de transmetre amb gran motivació y teatralitat, orientada a captivar l’atenció dels nens i nenes per fomentar el seu desig de sortir a participar.
  3. El desenvolupament del joc, és la part fonamental durant la qual els nens i nenes sols o en grup i amb l’ajuda del mestre, aniran movent-se afrontant petits riscos i dificultats per tal de prendre les seves pròpies decisions.
  4. El moment del comiat, on proposarem al nen que expliqui les seves pròpies vivències en relació al joc que s’ha fet, i que les expliqui per tots els seus companys. D’altra banda també demanaríem el contrari, que tots els nens escoltin  al seu company/a.
  5. La sortida i tornada a l’aula.

Volem destacar també la importància que té el disseny i l’adaptació de l’espai on vagi a tenir lloc la classe. Així doncs, creiem que les parets de l’aula o la sala haurien d’estar plenes de dibuixos, murals, siluetes i tot de treballs fets per ells. També és important l’espai on es realitza la classe, que sigui amplia i amb poc mobiliari, per tal d’evitar accidents, i que hi hagi bastant material.
Abans de finalitzar creiem, per sobre de tot, que els infants d’aquestes edats han de ser feliços, saber riure i emocionar-se amb tot el que vulguin, també han de saber que els seus pares els estimen tal i com són i que la millor manera de què els fills tinguin un rendiment acadèmic correcte és acompanyar-los en aquest camí i fer-los saber que ningú els jutjarà per ser com són i per el que fan.
Per concloure, dir que per al nostre futur volem una educació globalitzadora, que no talli la creativitat dels nostres infants i que en certa mesura els deixi ser lliures, que puguin crear el seu propi coneixement i que estar asseguts en una cadira 6 hores escoltant la lliçó no sigui la prioritat de l’educació, ja que un infant de 4-5 anys necessita moure’s, que a través d’activitats més lúdiques, que els permetin experimentar, vagin conformant els seus primers coneixements. És a dir, com ja hem citat abans, que gràcies a ells mateixos es creïn el seu propi desenvolupament globalitzador i integral. Gràcies a la figura del professor guia, aconseguirem tots aquests objectius que volem per a la nostra futura educació. Una educació en que els infants siguin els protagonistes de tot el seu procés d’aprenentge i dels seus propis coneixements, sense que ningú els posi un límit per aconseguir certes competències i on se’ls respecti el seu temps per aprendre tot el que necessiten per ser així, persones felices i intel·ligents en tota la seva globalitat.

BIBLIOGRAFIA:

  • FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992

A més a més per complementar la nostra reflexió vam fer un petit vídeo:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

27 d’octubre, 2014

Les nostres classes d'educació física

En l'assignatura d'educació física, a cada classe un grup fa un enregistrament de la sessió per després penjar-ho al sites que tenim. A cada classe fem un vídeo per resumir el què hem fet, són molt divertits i reflecteixen perfectament allò que fem i aprenem.
Us poso els vídeos de les sessions perquè pugeu seguir que anem fent a cada classe!

SESSIÓ 1:


 SESSIÓ 2:


SESSIÓ 4:


SESSIÓ 5:


SESSIÓ 6:


SESSIÓ 7:


SESSIÓ 8: Excursió per Collserola
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

14 d’octubre, 2014

Artícle: ¿Qué debe saber un niño de 4 años?

L'Alicia Bayer viu a una zona rural de Minnesota (EUA), és l'encarregada de mantenir la pàgina i el blog d' A Magical Childhood des de ja fa 10 anys, i a més a més escriu articles d'opinió per Examiner.com. 
Vaig llegir un article molt interessant que va escriure on ens explica el que va veure fa un temps en un fòrum. La història tracta d'una mare preocupada per què el seu fill va més endarrerit escolarment que els seus companys a classe, i pregunta en un fòrum: ¿Què ha de saber un niño de 4 años?. 
Trobo que fa una molt bona reflexió, la infància no hauria de ser una carrera per fer abans i millor les coses. Cada nen/a s'ha de desenvolupar al seu ritme, gaudint de cada instant del joc sigui quin sigui el resultat, mostrant la mateixa felicitat i alegria a qualsevol que sigui el resultat del joc o l'exercici que es proposi.
Bé aquí us deixo un enllaç de l'article on el podeu llegir i reflexionar sobre què diu l'Alicia Bayer: http://www.huffingtonpost.es/alicia-bayer-/que-debe-saber-un-nino-de_b_3955952.html
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)