29 de novembre, 2014

Reflexió II: El puzzle del nostre coneixement

A l'assignatura d'educació física, com ja vem fer anteriorment amb el paradigma actual, ara hem tingut que fer-ne una sobre el desenvolupament dels nens.
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:

"Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”.  Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre Vídeo y educación de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:
  1. Sempre s’aprèn fent
  2. Si no hi ha joguines, no s’aprèn
  3. Tot té solució a còpia de provar
  4. Sempre es pot millorar
  5. La classe monòtona incentiva la desconnexió
  6. Fer, moure i jugar
  7. Si no t’equivoques ja o tens tot perdut, s’ha d’arriscar
  8. Experimentar és vital pel desenvolupament del cervell
  9. Si no hi ha emoció, experimentació i coneixement, no hi ha aprenentatge
Nosaltres hem creat la nostra pròpia llista, et convidem a completar-la, ja que aquesta llista pot ser infinita.
Per potenciar el desenvolupament global del nen, hem de respectar el seu calendari maduratiu, que compren les seves experiències, els seus interessos i les seves vivències, per tant aconseguirà progressivament el seu propi jo. Així doncs, defensem que cada nen és únic i amb unes altes capacitats que només cal potenciar-les. 
Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita. 
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."

Bibliografia


Citar, fer referències i fonts fiables (Viquipèdia)

És molt important que quan mirem i volem utlitzar informaicó de la Viquipèdia, ens fixem en si el material és fiablo o no, ja que al ser un wiki obert a tothom, pot haver-hi gent que en fagi un mal ús.

Així doncs, com veiem que una font és fiable o no? Primer de tot em fixo en el greu d'autoritat, miro qui ho ha escrit, el grau d'experiència que té sobre el tema, si l'autor ens dona informació sobre ell i si ens permet contactar amb ell. Seguidament reviso el contingut, i observo si conté un seguit de criteris: exactitud (rigor), objectivitat, cobertura (nivell de detall i públic a qui es dirigeix), vigència (actualitat de la informació) i rellevància (pertinència de la informació per al nostre interès). Un cop fet això, em fixo amb l'actualització de la informació (és important actualitzar la informació regularment) i la publicació, tot fixant-me amb el nivell d'informació que s'hi pot trobar, ja que a través de la URL es pot veure quin tipus d'institució hi ha darrere de tot l'escrit, és per això que miro les referències amb molt detall. Després, esbrino a qui va dirigit (propòsit de l'escrit i els usuaris potencials). I per últim, la navegabilitat, on miro l'eficàcia del seu funcionament, si les fotografies tenen relació amb el contingut, si és fàcil arribar a tots els enllaços...


Per altra banda, com a estudiants, és important que quan fem treballs diguem d'on hem tret la informació, ja que d'aquesta manera el nostre treball tindrà més credibilitat, demostrarà que ens hem documentat alhora de fer el treball i per tant, el treball tindrà més qualitat.

Software lliure i privat

LLIURE :
Aquest programa pot ser utilitzat, estudiat i modificat sense cap restricció i pot ser retribuït bé amb una versió modificada. Això implica, particularment que el codi font ha d'estar disponible.
En general es pot trobar gratuïtament a Internet, o amb un cost baix ( cd ,dvd ,..).
Podem dir que un programa és lliure si tolera les 4 llibertats definides per la Free Software Foundation:
  • Llibertat d'executar el programa
  • Llibertat d'adaptar-ho
  • Llibertat de distribuïr còpies
  • Llibertat de millorar el programma
Exemples : OpenOffice, Gimp, Firefox, Linux, Blender,...

Una web interessant per descarregar proframes lliure és: www.softcatala.org
PRIVAT: 
Es un prgrama, que no compleix cap de les normes antriors. Només en un prinicipi és accesible amb el qual s'ha creat.
L'Usuari en qüestió l'utilitza, sense fer-lo públic ni executable. Tampoc té el codi font.
Exemples : Word, Ecxel, Photoshop, Windows,...

26 de novembre, 2014

Revista digital i revista en paper

A la classe de GTIC, vam estar parlant sobre les avantatges i les desavantatges  de les revistes de paper i les revistes digitals, i entre tots vam arribar a unes conclusions:  
Revista digital 
Revista de paper


  1. Els pares o les persones que no tenen habilitats informàtiques tindrien destreses digitals.
  2. La revista digital la pot veure tothom, mentre que la revista de paper només qui la compra.
  3. Amb la revista digital podem fer còpies infinites, mentre que en paper són limitades.
  4. La revista digital com una eina de diversió i dinamisme en les famílies.
  5. La revista digital és multiformat i podem tenir tantes com vulguem.
  6. Amb la digital pots anar canviant constantment la informació i modificar els erros. Mentre que, amb la de paper si has comès algun error, has de tornar-ho a fer i tornar-ho a imprimir.
  7. La revista digital te l'avantatge d'afegir nous formats (àudio, vídeo, imatges,...). A diferència de la de paper, que només es poden adherir text i imatges.
  8. Si parlem del cost, hem de dir que tots dos es paguen però de manera diferent. El format digital continua essent més econòmic que el format en paper, encara que hem de tenir en compte i present que es paga amb publicitat, donant les dades personals (que utilitzen per comercialitzar, per saber el que agrada a la societat i emprendre un nou producte), també no ens hem d'oblidar que el blooger costa diners. Pel que fa al format de paper, hem de dir, que el cost és més elevat ja que es paga l'editorial, els fulls, la impressió, ....
  9. Durabilitat de format digital és més permanent envers format paper.
  10. Per fer una revista en paper es triga molt més temps que en fer una en format digital.
  11. En l'àmbit ecològic el format paper ens perjudica amb sostenibilitat, però compte que el digital consumeix energia tot l'any a totes les hores perquè esta obert.
  12. La revista digital és més personal, cadascú és responsable de la seva pròpia publicació, a diferència de la revista en paper.
  13. Un avantatge interessant es que en el format digital es poden fer comentaris. És pot interactuar.

24 de novembre, 2014

Comunicació corporal

Per classe de COED, hem estudiat aspectes per fer una bona presentació oral.
L'Estefania i jo, hem fet un power point per tal de deixar clares els idees principals, i d'aquesta manera poder aplicar-los a partir d'ara. 

Recitem poemes

A la classe de COED, hem hagut d'escollir un poema en català per tal de recitar-lo a classe.
He decidit recitar un poema de Carmeta Pallarès i Soro, del llibre "Roda la mola", poesia del Baix Aragó de llengua catalana. Diu així:

En la meua llengua
(Badalona 1990)


Un dia,
no  se qué dia,
ni com, ni quan, ni per què,
vai escriure quatre lletres
a una fulla de paper.


Un sentiment nou i ample
naixie en aquell moment
l'emoció que jo sentia
a l'escriure un pensament
en la llengua en què jo penso,
que jo parlo,
que jo sé.


Ere orgull,
ere alegria,
eren gràcies no sé a qué,
ere lo que ara sento
quan escric este paper.

Diferencies entra Blog i Wiki

Com hem estat treballant amb blog i wikis, trobo molt important que ens quedi clar les diferencies entre ells.
Així doncs anem a recordar les definicions:
  • "Un bloc és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d' un autor o diversos autors en què apareix en primer lloc el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent" (definició extreta de Viquipèdia).
  • "Un Wiki és un lloc web, que pot ser editat des del navegador dels usuaris. Els usuaris d' una wiki poden editar, grabar, crear, esborrar i modificar el contingut d'una pàgina web d'una manera ràpida i fàcil" (definició extreta de la Viquipèdia).
Us adjunto una taula que he trobat a: http://educacionbasadaenwikis.wikispaces.com, on ens explica clarament les diferencies:


By: EducacionBasadaEnWikis


Glossari d'un blog

  • Post: article o entrada, centre i unitat principal del blog.
  • Blogroll o llista de blogs: és una llista d'un seguit d'enllaços a blogs que l'autor recomana llegir per tal de seguir ampliant la informació sobre el tema. 
  • Comentari: són el motor d'interactivitat entre l'autor i el lector. Es poden controlar mitjançant el sistema, ja que en algunes ocasions permeten obrir-los només a usuaris registrats i en d'altres a tothom, per tant permeten els comentaris anònims.
  • Enllaç permanent: totes les entrades o articles tenen una pàgina independent amb una direcció específica per poder recuperar-la fàcilment sense que el temps faci perdre la ubicació de l'article. Un exemple d'enllaç permanent en el meu blog seria: http://bertamiroinfantil.blogspot.com.es/2014/11/identitat-i-territori.html
  • Etiquetes i categories: són els elements que permeten una bona organització i identificació dels continguts. Les entrades es poden organitzar a través d'un menú de categories, però alhora permeten afegir etiquetes, que són paraules clau que especifiquen més el tema i permeten compartir amb tota la comunitat la informació.
  • Plugins o "widget": són complements que permeten ampliar les possibilitats d'una
    plataforma. N'és un exemple el contador de visites que tinec en el meu blog
He extret la informació de:
  • Llibre: "Usos educatius dels blogs" de Francesc Balagué i Felipe Zayas

Jamendo, Flickr

By: revista Forum
Jamendo, és una web on podem descarregar música sense drets d'autor, és a dir, amb permís de l'autor. Totes les cançons tenen una llicència creative Common.

De la mateixa manera que podem fer-ho amb música, es pot fer
By: Joana Tana
amb imatges en un munt de llocs web, en especial destaquem Flickr. En aquest cas, per tal de descarregar les imatges sense drets d'autor, abans de buscar les imatges hem d'anar a "búsqueda avançada" i abaix de tot posar l'opció de creative Common, un cop fet ja podem tenir la llibertat de descarregar-nos qualsevol imatge que busquem. 

Twitter i Feedly

Twitter i Feedly són dos llocs web on creant-nos un compte, podem en termes generals compartir una sèrie de notícies, cites... 
By: Slava Murava Kiss
Per concretar una mica més, Twitter, és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social, ja que permet relacionar-nos amb qui vulguem, que limita els seus missatges a 140 caràcters. Diferenciaríem els dos extrems de la relació com "followers" (qui et segueix) i "followed" (a qui segueixes). Una característica a destacar, és el fet que tu pots seguir a una persona i no necessàriament aquesta t'ha de seguir. 
Si voleu saber-ne més, visiteu aquesta pàgina, és força interessant i resumeix bastant bé Twitter:  http://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/
By: Graham Smith

Per altra banda, Feedly, és una eina molt útil per estalviar temps i tenir ordenat tots els continguts que poden tenir un interès per a tu. El gran atractiu sobre aquesta eina és la seva simplicitat. Una vegada accedeixes a la pàgina principal, tens accés directe a totes les fonts de continguts gràcies a la tecnologia RSS.
Per complementar la informació podeu visitar:  http://www.emprendiz.com/feedly-alternativa-a-google-reader

Si voleu buscar-me a twitter: bertamo2 (berta miró)
I si voleu mirar el meu Feedly: https://feedly.com/#my

Explicar com vaig penjar twitter al meu blog..........................

La Viquipèdia

És una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet. El més important és que es manté i s'actualitza constantment per milions de voluntaris d'arreu del món. Així doncs, tothom hi pot contribuir per unificar tot el saber en una mateixa enciclopèdia online coneguda mundialment. Per fer-hi una aportació no cal registrar-se, no obstant això, si no ets usuari se t'exclouen alguns drets com el de votar en la presa de decisions.
El seu contingut està sota llicència GNU i Creative Commons, és a dir, els usuaris poden compartir (copiar, distribuir i comunicar públicament els continguts) i derivar (fer obres derivades de l'original), però sempre s'ha de reconèixer de manera visible a l'autor original i no es pot comercialitzar amb la informació. Viquipèdia, a més, pertany a la fundació Wikimedia.
Així doncs, abans de dir que és, nombrare algunes de les coses que no és la Viquipèdia:
  • No és un diccionari.
  • No és una col·lecció de texts originals.
  • No és un diari.
  • No és una màquina de propaganda.
  • No és un servidor gratuït.
  • No és un proveïdor d'espai web.
  • No és un conjunt de pàgines d'autopromoció.
  • No és un experiment sobre la democràcia.
  • ...
Tot i que pot semblar que no tingui normes d'ús, té algunes polítiques que cal respectar, així com cinc pilars importants a tenir en compte:
Polítiques:
  • No presentar articles des d’un únic punt de vista, sinó obertament cada postura a un determinat tema.
  • Quan s’anomenen els articles, s’escull preferentment la versió més comuna utilitzada en la seva respectiva llengua.
  • Les discussions sobre el contingut i edició d’un article s’esdevenen a les pàgines de discussió i no al mateix article .
  • Hi ha una sèrie de temes que la Viquipèdia exclou perquè no pot constituir articles enciclopèdics estrictament parlant.
Els cinc pilars:
  • La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les enciclopèdies especialitzades. El seu propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
  • La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral. Intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això vol dir oferir la informació des de tots els angles possibles, sense presentar cap punt de vista com “el vertader” o “el millor”. Això implica à citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se. Quan aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, caldrà declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Els detalls es discutiran a la pàgina de discussió.
  • La Viquipèdia és de contingut lliure, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. També s’han de respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.
  • La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta. Cal respectar als companys viquipedistes fins i tot quan no compartim les seves opinions. Cal comportar-se civilitzadament, evitant els atacs personals, les generalitzacions i les guerres d’edicions, actuant amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els nostres arguments.
  • La Viquipèdia no té normes inamovibles. Per tant, tots podem canviar alguna cosa. Totes les versions anteriors estan guardades, així que no podem espatllar res per accident o destruir-ne el seu contingut irremeiablement. Tot allò que hi escrivim passarà a la posteritat.
Què pot aportar ?
Als alumnes: motivació, aprenetatge significatiu, competència digital, millora de la capacitat comunicativa, treball col·laboratiu, reflexió epistemològica.
Als professors: Retorn, innovació, canvi de dinàmica, avaluació més rica, material docent.

A més, la Viquipèdia compta amb un llibre d'estil que podeu consultar a la següent pàgina: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil.
Per a les discussions dels temes que es redacten a la Viquipèdia, hi ha una secció anomenada “pàgina de discussió” on es poden debatre els diferents temes i incorreccions. Una vegada arribats a un acord, es modifica la informació i es desa.

Per editar una pàgina de Viquipèdia només cal que seguim els passos següents:
  1. Busquem a la Viquipèdia aquella pàgina que volem modificar.
  2. A la part superior de la pàgina se'ns mostraran diverses pestanyes. Cal que cliquem sobre modifica.
  3. Només cal canviar o afegir aquella informació que més ens interessi i desar la pàgina clicant sobre l'icona de “desa la pàgina” just al final del nostre article.
En canvi, per afegir informació cal fer:
  1. Ens creem un compte.
  2. Busquem a la Viquipèdia aquella pàgina que volem modificar.
  3. A la part superior de la pàgina se'ns mostraran diverses pestanyes. Cal que cliquem sobre modifica.
  4. Ens apareixarà a la part superior esquerra una pestanya amb un seguit de pautes on haurem d’escollir que volem fer: un paràgraf, l’encapçalament (nivell 1,2 3,4), text predeterminat, títol de la pàgina… Per afegir un capítol nou, haurem de seleccionar primer de tot l’opció d’encapçalament seguidament hi podrem escriure, si volem fer subapartats. En canvi, si només volem afegir alguna mena d’informació en algun paràgraf, haurem de clicar l’opció de paràgraf i seguir escrivint.
  5. Per últim, cal guardar-ho, desant la pàgina clicant sobre l'icona de “desa la pàgina” just al final del nostre article.
Viquipèdia té diversos projectes germans, com són: Viquitexts (la biblioteca lliure), Viquidites (dites i citacions), Viquiespècies (directori d'espècies), Wikimedia Commons (dipòsit multimèdia), Viccionari (diccionari universal), Viquillibres (llibres de text i manuals), Viquinotícies (notícies lliures), Viquiversitat (material d'aprenentatge) i Meta-Wiki (coordinació multilingüe).

Així doncs, per tal de posar en pràctica tot això, l'Estefani Ruiz i jo hem escollit una pàgina de la Viquipèdia: Síndrome X fràgil. I hem afegit informació que vam cercar en llibres de la biblioteca i que vam fixar-nos que faltava. Hem afegit el capítol de "capacitats cognitives" i el d'"aspectes" i hem fet referències i enllaços a tot allò que hem trobat interessant.

He extret la informació de: