Primeres pràctiques II

Jugant al Parc de l'Oraneta !

Avui he fet el meu segon i últim dia de pràctiques a l'Escola Barcelona. Ha estat un dia molt diferent del d'ahir, ja que hem marxat P4 i P5 d'excursió al Parc de l'Oreneta. Ha sigut molt emocionant pels nens, ja que trencar la rutina és una cosa extraordinària per a ells. Durant tot el dia han estat jugant amb la natura i convivint i respectant-la.

Tot el dia ens ha sortit rodó, ja que ens ha acompanyat el bon temps amb les ganes d'anar-hi, i per sort res ni ningú ha sortit malparat. 

Però en la metodologia de l'excursió podria fer-hi alguna crítica. No he acabat d'entendre com és que els porten a un lloc amb tantes coses per aprendre i no els hi fan fer cap activitat un cop allà, trobo molt bé que deixin gran part del temps per jugar i aprendre experimentant, però crec que no està gens malament fer-los alguna activitat, ja que així potser els nens no es cansen d'estar tantes hores jugant en un mateix lloc, i pot ser m'equivoco dient activitat i és més adient dir explicació. A mi m'hauria agradat que, aprofitant l'entorn, hagués decidit explicar alguna cosa sobre els arbres (en aquell parc hi ha de molts tipus), sobre la tardor o ni que fos explicar algun conte o cantar una cançó tots junts en algun moment del dia.

Tot i així, l'excursió ha estat molt divertida i hem tornat tots molt cansat, això també significa que no hem parat de fer coses!

   

Primeres pràctiques

Avui ha sigut el meu primer dia de pràctiques dels dos que fem aquesta setmana. Ha estat a l'Escola Barcelona, una escola pública del barri de les Corts. 

L'escola m'ha donat molt bones sensacions, és una escola democràtica, participativa, aconfessional encara que respecta i ofereix la possibilitat de rebre formació religiosa, i pluralista. A més a més, és una escola que utilitza la llengua catalana com a mitjà normal d'expressió i comunicació, així com la llengua castellana i anglesa. En moltes ocasions, treballen per racons i d'aquesta manera els nens tenen una constància i una pràctica fins a aconseguir l'objectiu, s'ajuden entre els companys del grup i comencen aconseguir autonomia. Un punt a destacar és el fet que a l'aula disposen d'una pantalla tàctil on

Pantalla tàctil i pissarra tradicional 

els nens poden participar amb diferents activitats que la professora els hi ofereix mitjançant l'ordinador. 
En definitiva, és una escola que assumeix el compromís de què cada alumne aprengui a pensar, aprengui a aprendre, aprengui l'art de viure, d'estimar i de treballar amb alegria. A més de fomentar els valors del diàleg, de convivència, la responsabilitat, sensibilitat, creativitat, pau i solidaritat. 

Deixant de banda la metodologia de l'escola, m'agradaria explicar-vos els dies que he passat avui en aquesta escola. 
A les 9 del matí, la meva padrina, la Maria, m'ha fet un

P5, els conills

tomb per tota l'escola, començant per primària i acabant al nostre destí, infantil. Un cop visitada, hem anat a la classe corresponent, la dels conills, de nens entre 4 i 5 anys. Una classe maquíssima i amb una tutora encantadora, la Marta. 

Psicomotricitat: relaxació

Durant el matí (de 9 a 12:30), la primera hora i mitja s'han dividit en dos grups, uns han anat a fer psicomotricitat mentre els altres seguien fent el seu propi conte. A psicomotricitat els nens no paraven de moure's i de divertir-se alhora que aprenien l'esquerra i la dreta, tot jugant i gaudint, i al final han tingut el seu moment de relaxació que semblava que agradar-los molt. I en l'altra classe, els nens es dedicaven a escriure una nova pàgina del conte "El misteri de les pessigolles", un conte que van fent cada dia per tal de practicar l'escriptura. Aquest conte a més a més, els hi proporciona la mascota de la classe, el Pintxu, un peluix que tots adoren i n'estan orgullosos de què sigui el cap de la classe.

Conte de classe

el Pintxu

Tot just acabat, ha arribat l'hora d'esmorzar i anar al pati, un moment d'eufòria per a ells. El

Fitxes de matemàtiques

dia d'abans però, havia plogut i tot el sorral era ple de tolls, i amb les ganes d'experimentar i conèixer que tenen els nens, gairebé tots s'han posat de turmells cap avall d'aigua. Això pot ser un problema, ja que després han d'estar la resta del dia amb els peus mullats, però si mirem el costat positiu, els nens han de jugar, tocar i experimentar, i si s'embruten una mica, què més dona si el resultat d'aquell experiment segur que ha sigut d'aprenentatge?

En tornar del pati, amb el temps que quedava abans d'anar a dinar, s'han dedicat a les matemàtiques, i tots han fet una fitxa i a part la professora els hi ha fet un exercici de càlcul mental a tots individualment.

En acabar, han marxat tots a dinar, i a la tarda han tingut una activitat molt especial i divertida. Ha vingut l'àvia d'un nen de la classe a explicar-los un conte amb un munt de sorpreses, que no us l'explicaré ara, ja que més endavant el penjaré de sorpresa!

Explicant contes

Visita al MNAC

MNAC

Avui seguim amb la setmana de reflexió educativa amb una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hem sigut per uns moments nens de 4 i 5 anys. La visita que hem fet, ha sigut com si fóssim nens. La nostra guia ens ha fet sentir com viuen els nens aquella activitat i com els hi expliquen per tal de fer un lligam amb el seu procés d'aprenentatge. D'aquesta manera, el museu ens ha mostrat el compromís del centre cultural amb l'educació i la formació de les noves generacions, ja que tot centre cultural és també un centre educatiu i alhora una educació millor significa una cultura millor i d'aquesta manera els infants arribaran a ser ciutadans més lliures, més crítics i més actius culturalment.  

La visita taller que hem anat a veure era sobre l'escultura. Una tria d'escultures de la col·lecció d'art modern faran descobrir als més petits l'ofici d'escultor, i mitjançant propostes sensorials i de moviment, recreen les qualitats dels materials, les formes dels volums o els procediments que ha emprat l'artista en cada ocasió per expressar allò que volia. En la nostra visita hem pogut experimentar tot això, ja que hem fet cada activitat que farien els nens si estiguessin fent la visita. 

L'objectiu de la visita és l'explicació d'aquest ofici, la diferenciació de les qualitats (textura, color...) d'alguns materials (fang, pedra, fusta i metall), la diferenciació d'un ralleu a una escultura de volum rodó, com indicar les diferents maneres d'expressar un mateix tema en escultura, la descripció del procés creatiu i tècnic fets per l'escultor, establir relacions entre l'escultura i el cos i per últim gaudir amb les obres d'art i respectar-les. 

Així doncs, hem pogut veure la gran utilitat que té treure els nens de l'escola per portar-los a veure cultura, una activitat que pot semblar insignificant però per ells és de gran ajuda pel coneixement. 

Excursió per Collserola

Aquesta setmana hem iniciat una setmana diferent, la setmana de reflexió educativa. Del 10 al 14 de novembre la nostra rutina fa un gir per complet. En canvi de fer classe, asseguts tots en cadires, a la universitat i amb un horari que ja ens coneixem de memòria, durant aquests dies fem un seguit d'activitats pactades per tal d'enriquir el nostre aprenentatge sobre els infants.

Mapa

Hem iniciat la setmana amb una gran excursió per Collserola, des de l'estació de FFCC del Baixador de Vallvidrera fins a l'estació de FFCC de Sant Cugat. Per tal de poder realitzar tot aquest trajecte ens vam dividir en tres grups i vam iniciar la ruta amb uns 10 minuts de diferència entre un grup i l'altre. Cada grup disposava d'un full guia on explicava totes les indicacions de com arribar-hi i un mapa de tota la zona de Collserola per tal de no perdre'ns (tot i que gairebé tots els grups en algun moment ens vam perdre!). 

Ús adjunto un link per si voleu veure les ressenyes del camí: https://drive.google.com/viewerng/viewer a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51 cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZW

ktMjAxNC0xNXxneDo3YzU3YWNkY2J

lNmE5OGI4&u=0   

La distància de la sortida era d'uns 12 Km, i vam iniciar la ruta a les 11:15h del matí. El Txema, professor d'educació física i l'encarregat d'aquesta sortida, ens va dir que l'hora d'arribada seria les 18h pels grups més lents, però que ell creia que en 4 hores la podíem fer. I pot ser en 4 hores no vam arribar, però si en 5. A les 16h ja estàvem a l'estació de FFCC de Sant Cugat, sense poder moure les cames del mal que ens feien a totes de la gran caminada que acabàvem de fer.

En definitiva, tot i cansar-me molt, l'excursió va estar molt divertida i començar la setmana per la muntanya va ser genial, una cosa que sortia de la vida quotidiana i que em va fer sentir molt animada tot i ser dilluns.  

Totes nosaltres abans d'iniciar la caminata!

Una visita a l'Auditori

A l'assignatura de música, a principi de curs ens va proposar anar a veure una orquestre simfònica, ja que cap de nosaltres havia anat mai i era interessant per ampliar la nostra cultura.

El diumenge 19 d’octubre a les 18h, vaig poder tenir l’experiència d’anar a l’Auditori de Barcelona, que mai havia anat. Vaig veure l’orquestra simfònica Scheherazade, una obra inspirada en els contes de “Les mil i una nits”, amb el director Salvador Brotons i el trompetista Allen Vizzutti.

L'Auditori de Barcelona

Tot i no agradar-me gaire aquest tipus de música, vaig quedar molt sorpresa. Mai havia anat a un concert així i em va impactar moltíssim veure-ho en directa. Poder veure-ho i escoltar-ho va ser fantàstic. Mai m’havia aturat a fixar-me amb detall cada instrument. Haig de dir que tampoc em va emocionar ni em va posar els pèls de punta, però sí que és veritat que va ser una experiència impactant i alhora dolça, ja que el conjunt de tots els instruments sonant feien una melodia molt agradable per la meva oïda, i suposo que per això vaig sortir amb bones sensacions.

El que més em va impactar va ser el director. Com ja he dit, mai havia vist una orquestra tocar en directa, però si els instruments per separat, és per això que pot ser que el director va ser molt impactant per mi, no entenia res del que feia però em transmetia una vitalitat i una energia enorme. No parava de moure’s i tot sonava bé gràcies a ell, era qui dirigia cada instrument (quan havia d’entrar, quan parar…).

En definitiva, tot i no poder apreciar-ho de la mateixa manera que un especialista, ha estat molt bé l’experiència. Això sí, si tornés anar estic segura que aniria millor entesa per poder apreciar millor el que és, un treball amb moltíssima feia i dedicació enredera.

Llibre: "Vídeo i educació"

El llibre "Vídeo i educació" de Joan Ferres, parla sobre les noves tecnologies en l'educació. Algunes idees bàsiques són:

• Les innovacions tecnològiques provoquen canvis socials
• El "www" es va crear el 1889
• L'home té por al canvi, i l'educació és canvi, per tant fins que no superem aquesta por no millorarem l'educació
• Segons un estudi, el 80% de la informació que arriba als nens entre 12 i 15 anys ve donada a través dels mitjans de comunicació. El 44% prefereix la televisió que el seu pare o mare. Hi ha una dependència afectiva vers les noves tecnologies
• Aquesta dependència afectiva es produeix, ja que els nens clau (aquells que des dels 10 anys entren i surten de casa sols) busquen companyia en les noves tecnologies
• Tenim dos hemisferis i cadascú controla coses diferents: L'hemisferi esquerre

  

  Hemisferia dret i esquerre

  controla la part dreta del cos i té una major sensibilitat per les coses visuals, controla àrees específiques com la lectura, l'escriptura, el càlcul, la lògica i la classificació entre d'altres. És una hemisferia analític. En canvi, l'hemisferi dret controla la part esquerra del cos i té una major sensibilitat per les coses acústiques, controla àrees específiques com el reconeixement immediat dels rostres, distincions dels records de les formes i discriminació d'acords musicals entre d'altres.
• Llegir un text és fer un doble anàlisi: gramatical i lògic. Pots afegir emocions però només quan ja saps el que significa, quan ja tens clara la idea. (hemisferi esquerre)
• Contemplar una fotografia és fer una operació sintètica i global: despertar els sentiments, actuen els sentits. (hemisferia dret)
• l'aparició de les noves tecnologies ha canviat la manera de percebre el món, les nostres estructures mentals i per tant tots nosaltres hem canviat. Quan canvia l'entorn creiem que no canviem però en realitat sí.
• El llenguatge audiovisual es comunica a través de les emocions, No té res a veure amb el medi que utilitzes. És el que dóna prioritat a l'hemisferi dret.

Així doncs, un cop dites les idees principals, podem deduir que:

- El nou home està més a l'hemisferi dret, ja que compren sentint

- A l'escola aprenem amb l'hemisferi esquerre però la societat funciona amb el dret

La descripció

A classe de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) hem treballat la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. També es poden descriure els aspectes de la realitat (concrets i abstractes).

El to pot ser més objectiu o més subjectiu, depenen de la situació comunicativa i el propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a l'ordenança de la representació del món físic. Així doncs podem distingir dos tipus de descripció:

1. Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure allò que veu sense intentar suscitar cap emoció estètica al lector.

2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Normalment té una finalitat estètica.

Per tal de fer una bona descripció cal seguir els següents passos:

1. Observar amb precisió allò que es vol descriure
2. Seleccionar allò que hem observat segons la seva importància
3. Estructurar i ordenar la informació
4. Fer una redacció sense faltes d'ortografia i amb bona redacció

Per tal de posar en pràctica tot allò que hem après, vam haver de fer una descripció d'una companya, i aquest va ser el meu resultat:

Estefania Ruiz

La vaig conèixer no fa molt, en quatre parets i un munt de cadires,

és com les castanyoles, riallera i cridanera

i alhora en el seu cap, brillant moltes llums.

En el seu interior viuen els bons sentiments,

dóna la mà i ofereix la seva espatlla a qui ho necessita.

La seva pell color bru, fa joc amb el seu ondulat i llarg cabell.

Una cara allargada amb ulls nas i boca.

Els seus ulls són color maragda i en el nas du un adorn.

Té dues pometes a les galtes.

Els seus llavis són color flor i les dents perles ben encaixades.

Els grans pits sempre van per davant.

Me’n recordo el dia que vaig conèixer el seu somriure,

mentre m’oferia compartir les llums del cap.