11 de novembre, 2014

Excursió per Collserola

Aquesta setmana hem iniciat una setmana diferent, la setmana de reflexió educativa. Del 10 al 14 de novembre la nostra rutina fa un gir per complet. En canvi de fer classe, asseguts tots en cadires, a la universitat i amb un horari que ja ens coneixem de memòria, durant aquests dies fem un seguit d'activitats pactades per tal d'enriquir el nostre aprenentatge sobre els infants.

Mapa
Hem iniciat la setmana amb una gran excursió per Collserola, des de l'estació de FFCC del Baixador de Vallvidrera fins a l'estació de FFCC de Sant Cugat. Per tal de poder realitzar tot aquest trajecte ens vam dividir en tres grups i vam iniciar la ruta amb uns 10 minuts de diferència entre un grup i l'altre. Cada grup disposava d'un full guia on explicava totes les indicacions de com arribar-hi i un mapa de tota la zona de Collserola per tal de no perdre'ns (tot i que gairebé tots els grups en algun moment ens vam perdre!). 
La distància de la sortida era d'uns 12 Km, i vam iniciar la ruta a les 11:15h del matí. El Txema, professor d'educació física i l'encarregat d'aquesta sortida, ens va dir que l'hora d'arribada seria les 18h pels grups més lents, però que ell creia que en 4 hores la podíem fer. I pot ser en 4 hores no vam arribar, però si en 5. A les 16h ja estàvem a l'estació de FFCC de Sant Cugat, sense poder moure les cames del mal que ens feien a totes de la gran caminada que acabàvem de fer.
En definitiva, tot i cansar-me molt, l'excursió va estar molt divertida i començar la setmana per la muntanya va ser genial, una cosa que sortia de la vida quotidiana i que em va fer sentir molt animada tot i ser dilluns.  
Totes nosaltres abans d'iniciar la caminata!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

08 de novembre, 2014

Una visita a l'Auditori

A l'assignatura de música, a principi de curs ens va proposar anar a veure una orquestre simfònica, ja que cap de nosaltres havia anat mai i era interessant per ampliar la nostra cultura.

El diumenge 19 d’octubre a les 18h, vaig poder tenir l’experiència d’anar a l’Auditori de Barcelona, que mai havia anat. Vaig veure l’orquestra simfònica Scheherazade, una obra inspirada en els contes de “Les mil i una nits”, amb el director Salvador Brotons i el trompetista Allen Vizzutti.
L'Auditori de Barcelona
Tot i no agradar-me gaire aquest tipus de música, vaig quedar molt sorpresa. Mai havia anat a un concert així i em va impactar moltíssim veure-ho en directa. Poder veure-ho i escoltar-ho va ser fantàstic. Mai m’havia aturat a fixar-me amb detall cada instrument. Haig de dir que tampoc em va emocionar ni em va posar els pèls de punta, però sí que és veritat que va ser una experiència impactant i alhora dolça, ja que el conjunt de tots els instruments sonant feien una melodia molt agradable per la meva oïda, i suposo que per això vaig sortir amb bones sensacions.
El que més em va impactar va ser el director. Com ja he dit, mai havia vist una orquestra tocar en directa, però si els instruments per separat, és per això que pot ser que el director va ser molt impactant per mi, no entenia res del que feia però em transmetia una vitalitat i una energia enorme. No parava de moure’s i tot sonava bé gràcies a ell, era qui dirigia cada instrument (quan havia d’entrar, quan parar…).
En definitiva, tot i no poder apreciar-ho de la mateixa manera que un especialista, ha estat molt bé l’experiència. Això sí, si tornés anar estic segura que aniria millor entesa per poder apreciar millor el que és, un treball amb moltíssima feia i dedicació enredera.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

04 de novembre, 2014

Llibre: "Vídeo i educació"

El llibre "Vídeo i educació" de Joan Ferres, parla sobre les noves tecnologies en l'educació. Algunes idees bàsiques són:
  • Les innovacions tecnològiques provoquen canvis socials
  • El "www" es va crear el 1889
  • L'home té por al canvi, i l'educació és canvi, per tant fins que no superem aquesta por no millorarem l'educació
  • Segons un estudi, el 80% de la informació que arriba als nens entre 12 i 15 anys ve donada a través dels mitjans de comunicació. El 44% prefereix la televisió que el seu pare o mare. Hi ha una dependència afectiva vers les noves tecnologies
  • Aquesta dependència afectiva es produeix, ja que els nens clau (aquells que des dels 10 anys entren i surten de casa sols) busquen companyia en les noves tecnologies
  • Tenim dos hemisferis i cadascú controla coses diferents: L'hemisferi esquerre
    Hemisferia dret i esquerre
    controla la part dreta del cos i té una major sensibilitat per les coses visuals, controla àrees específiques com la lectura, l'escriptura, el càlcul, la lògica i la classificació entre d'altres. És una hemisferia analític. En canvi, l'hemisferi dret controla la part esquerra del cos i té una major sensibilitat per les coses acústiques, controla àrees específiques com el reconeixement immediat dels rostres, distincions dels records de les formes i discriminació d'acords musicals entre d'altres.
  • Llegir un text és fer un doble anàlisi: gramatical i lògic. Pots afegir emocions però només quan ja saps el que significa, quan ja tens clara la idea. (hemisferi esquerre)
  • Contemplar una fotografia és fer una operació sintètica i global: despertar els sentiments, actuen els sentits. (hemisferia dret)
  • l'aparició de les noves tecnologies ha canviat la manera de percebre el món, les nostres estructures mentals i per tant tots nosaltres hem canviat. Quan canvia l'entorn creiem que no canviem però en realitat sí.
  • El llenguatge audiovisual es comunica a través de les emocions, No té res a veure amb el medi que utilitzes. És el que dóna prioritat a l'hemisferi dret.
Així doncs, un cop dites les idees principals, podem deduir que:
- El nou home està més a l'hemisferi dret, ja que compren sentint
- A l'escola aprenem amb l'hemisferi esquerre però la societat funciona amb el dret


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

La descripció



A classe de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) hem treballat la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. També es poden descriure els aspectes de la realitat (concrets i abstractes).

El to pot ser més objectiu o més subjectiu, depenen de la situació comunicativa i el propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a l'ordenança de la representació del món físic. Així doncs podem distingir dos tipus de descripció:

1. Objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure allò que veu sense intentar suscitar cap emoció estètica al lector.
2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Normalment té una finalitat estètica.

Per tal de fer una bona descripció cal seguir els següents passos:
  1. Observar amb precisió allò que es vol descriure
  2. Seleccionar allò que hem observat segons la seva importància
  3. Estructurar i ordenar la informació
  4. Fer una redacció sense faltes d'ortografia i amb bona redacció
Per tal de posar en pràctica tot allò que hem après, vam haver de fer una descripció d'una companya, i aquest va ser el meu resultat:
Estefania Ruiz

 La vaig conèixer no fa molt, en quatre parets i un munt de cadires,
és com les castanyoles, riallera i cridanera
i alhora en el seu cap, brillant moltes llums.
En el seu interior viuen els bons sentiments,
dóna la mà i ofereix la seva espatlla a qui ho necessita.
La seva pell color bru, fa joc amb el seu ondulat i llarg cabell.
Una cara allargada amb ulls nas i boca.
Els seus ulls són color maragda i en el nas du un adorn.
Té dues pometes a les galtes.
Els seus llavis són color flor i les dents perles ben encaixades.
Els grans pits sempre van per davant.
Me’n recordo el dia que vaig conèixer el seu somriure,
mentre m’oferia compartir les llums del cap.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Google Sites

Google Sites és una aplicació de google online i gratuïta. Aquesta aplicació ens permet crear un lloc web d'una manera molt senzilla.
Hi ha una bona descripció de les característiques a: http://es.wikipedia.org/wiki/Google_Sites 

 Adjunto uns vídeos tutorials on explica com utilitzar aquesta aplicació:



Per tal de posar-ho en pràctica, vam fer un google sites sobre l'escola inclusiva, i d'aquesta manera vam poder aprendre com utilitzar aquesta eina de google.
Aquí ús adjunto el link on podeu visitar el sites que vàrem fer l'Estefania, l'Ignasi i jo:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/escolainclusiva/


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Paradigma actual: si nosaltres hi creiem el canvi serà possible

En educació física, ens han fet reflexionar en grups sobre el paradigma actual en l'educació i com ens agradaria que fos l'educació futura com a futurs mestres. 
Aquí us deixo la reflexió que hem fet la Laura Nueñez, la Laura Mulero i jo:
Volem començar exposant el nostre paradigma amb una cita del llibre “Video y educación”, de Jordi Ferrés: “La escuela sigue anclada en el pasado en sus objetivos, planteamientos pedagogicos, contenidos y metodos de enseñanza. Las escuelas malgastan energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe”. Entenem que l’educació física dels nostres temps està basada en uns objectius i una metodologia que talla l’educació globalitzadora i moderna.
Actualment entenem que l’educació ha de ser molt més complexa que el simple significat del mot “educar”, ja que primer s’hauria d’entendre el significat de la paraula per després poder posar-la en pràctica, cosa que no es fa. El paper d’un mestre hauria de ser únicament de guia i ajuda, cosa que molts cops no és així i fa que el camí cap a la creativitat es vegi interromput per culpa de què molts mestres no entenen el bon significat de la paraula “educar”. Aquesta paraula no només significa educar les parts del cos, sinó que també s’ha d’incloure la ment, l’ànima i els sentiments, perquè així la persona arribi en un futur a ser un ésser integra en si mateix.  
El moviment hauria de tenir una major importància en l’educació dels més petits, ja que creiem que en aquestes edats els nens/es necessiten desenvolupar altres capacitats que no siguin estar assegut en una cadira. El nen necessita caminar, tocar, olorar, manipular i en general experimentar el seu entorn amb el seu propi cos. Així doncs, volem destacar la importància de la pràctica educativa, una nova teoria que encara no s’ha implantat a les escoles per por al canvi i és un gran error, ja que d’aquesta manera l’única cosa que s’aconsegueix és endarrerrii el procés d’aprenentatge. Cada nen té la seva manera d’aprendre, per tant no hauria d’haver-hi el mateix patró per a tothom, sinó que cada nen ha de tenir el seu propi calendari maduratiu, ja que per molt que se’l forci no s’aconseguiran els objectius educatius del moment.
Pel que fa en l’àmbit de l’educació física, el principal propòsit hauria de ser la millora de les habilitats motrius, ja que contribueix a què l’aprenent experimenti altres sensacions que l’ajudaran a arribar a assolir un benestar personal, una satisfacció interior i una participació social i integral. És per això que l’educació física ha de tractar de formar persones autònomes i responsables en tots els àmbits de la vida. Amb això volem donar a entendre que l’infant com més aprèn és amb el joc i no com hem dit abans assegut a una cadira. Com diu Edgar Dale en la seva “pirámide del aprendizaje” el 90% del coneixement que les persones, siguin nens o adults, adquireixen és a través de la parla i la realització.
Sobretot en la petita infància hem de tenir molt clar que els infants aprenen jugant, és a dir, van adquirint diferents coneixements a partir de joc. Els infants aprenen jugant, tenint les seves pròpies experiències i imitant el que veuen en la vida quotidiana, així van formant els seus primers coneixements que els integraran ja de per vida. Tal com deia el filosof Rosseau: “L’infant no ha de ser un aprenent de l’adult”. La infància és una etapa evolutiva que té moltes peculiaritats, de les quals destaquem el joc com una forma d’expressió i relació amb la realitat.
Un dels primers pedagogs que va introduir l’educació física a les escoles va ser Thomas Arnold, que ho va implantar a Gran Bretanya després d’observar com a les escoles públiques, els estudiants tenien una actitud passiva i tots els seus interessos es basaven en  borratxeres i tot tipus de vicis. Arnold, no creia pas que quan hi havia un conflicte amb un alumne, en aquest se l’havia de castigar, sinó que va pensar que amb els passatemps que tenien aquests joves, que generalment eren activitats físiques, els alumnes havien de practicar activitat física on treballessin de manera cooperativa i on haguessin de seguir unes normes per poder aconseguir el seu objectiu. Així doncs va agafar esports, com el futbol, que interessaven als alumnes per motivar-los i així aconseguir que s’organitzessin de manera adequada i lluitessin per aconseguir l’objectiu, generalment guanyar. Per poder realitzar aquest objectiu era necessari un treball cooperatiu, que tots complissin amb la responsabilitat individual, i amb la consciència de què si no es seguien les normes, perdien tots.
Creiem que és bo que en l’àrea d’educació física, es treballin esports on s’hagi de jugar en equip, amb la finalitat de què els alumnes aprenguin valors com la responsabilitat, el treball en equip i el respecte cap a les normes. Així doncs, sí que és adient practicar aquests tipus d’esports en una classe d’educació física, sempre i quan els equips no es formin per qui es bo i qui és dolent jugant, sinó fer que els alumnes facin els equips i vegin que potser un que no és tan bo, pot tenir una funció inidispensable dins l’equip perquè aquest guanyi. S’ha de vigilar amb la competitivitat, ja que aquest tipus de jocs pot fer que alguna persona es senti menyspreada, és importantíssim que el professor com a guia i ajuda inculqui a tots els alumnes la importància del joc en equip d’una manera neta i respectuosa en tots els membres de l’equip.
Un cop reflexionat sobre tots aquests valors, hem trobat adient explicar-vos com creiem que seria la millor manera d’impartir una classe d’educació física en nens de 0 a 6 anys. El nostre patró està inspirat en el model del senyor Vaca (1996) i seria el següent:

  1. El desplaçament de l’aula a l’espai on anem a fer la classe d’educació física. Destaquem aquest moviment ja que trobem molt important en aquestes edats (0-6 anys) fer un ritual d’entrada i repetir-ho per fer-ho costum.
  2. L’inici de la classe, mitjançant la trobada i l’agrupament de tots els nens i nenes, per tal d’informar-los de la normativa del joc que anem a realitzar (motius, cançons, contes, materials i continguts previs). Tot això se’ls hi ha de transmetre amb gran motivació y teatralitat, orientada a captivar l’atenció dels nens i nenes per fomentar el seu desig de sortir a participar.
  3. El desenvolupament del joc, és la part fonamental durant la qual els nens i nenes sols o en grup i amb l’ajuda del mestre, aniran movent-se afrontant petits riscos i dificultats per tal de prendre les seves pròpies decisions.
  4. El moment del comiat, on proposarem al nen que expliqui les seves pròpies vivències en relació al joc que s’ha fet, i que les expliqui per tots els seus companys. D’altra banda també demanaríem el contrari, que tots els nens escoltin  al seu company/a.
  5. La sortida i tornada a l’aula.

Volem destacar també la importància que té el disseny i l’adaptació de l’espai on vagi a tenir lloc la classe. Així doncs, creiem que les parets de l’aula o la sala haurien d’estar plenes de dibuixos, murals, siluetes i tot de treballs fets per ells. També és important l’espai on es realitza la classe, que sigui amplia i amb poc mobiliari, per tal d’evitar accidents, i que hi hagi bastant material.
Abans de finalitzar creiem, per sobre de tot, que els infants d’aquestes edats han de ser feliços, saber riure i emocionar-se amb tot el que vulguin, també han de saber que els seus pares els estimen tal i com són i que la millor manera de què els fills tinguin un rendiment acadèmic correcte és acompanyar-los en aquest camí i fer-los saber que ningú els jutjarà per ser com són i per el que fan.
Per concloure, dir que per al nostre futur volem una educació globalitzadora, que no talli la creativitat dels nostres infants i que en certa mesura els deixi ser lliures, que puguin crear el seu propi coneixement i que estar asseguts en una cadira 6 hores escoltant la lliçó no sigui la prioritat de l’educació, ja que un infant de 4-5 anys necessita moure’s, que a través d’activitats més lúdiques, que els permetin experimentar, vagin conformant els seus primers coneixements. És a dir, com ja hem citat abans, que gràcies a ells mateixos es creïn el seu propi desenvolupament globalitzador i integral. Gràcies a la figura del professor guia, aconseguirem tots aquests objectius que volem per a la nostra futura educació. Una educació en que els infants siguin els protagonistes de tot el seu procés d’aprenentge i dels seus propis coneixements, sense que ningú els posi un límit per aconseguir certes competències i on se’ls respecti el seu temps per aprendre tot el que necessiten per ser així, persones felices i intel·ligents en tota la seva globalitat.

BIBLIOGRAFIA:

  • FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992

A més a més per complementar la nostra reflexió vam fer un petit vídeo:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Prezi: una manera diferent per fer exposicions orals

Prezi és una aplicació multimèdia per la creació de presentacions similars a les de Microsoft Office PowerPoint, però d'una manera més dinàmica i original. Es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que d'aquesta manera permet als usuaris veure la presentació d'una manera més apropada o més allunyada.
El text, les imatges, els vídeos i tots els mitjans es col·loquen sobre el llenç i es poden agrupar en marcs. Després es designen la grandària, la posició entre els objectes i el desplaçament entre aquests.
En definitiva, si voleu saber-ne més de com utilitzar-ho visualitzeu aquest tutorial i acabareu sent uns grans experts:  



Per tal de practicar-ho, vam fer l'Estefania i jo un prezi de la injustícia:


He extret informació de:
http://es.wikipedia.org/wiki/Prezi
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)