Google Sites

Google Sites és una aplicació de google online i gratuïta. Aquesta aplicació ens permet crear un lloc web d'una manera molt senzilla.
Hi ha una bona descripció de les característiques a: http://es.wikipedia.org/wiki/Google_Sites 

Adjunto uns vídeos tutorials on explica com utilitzar aquesta aplicació:

Per tal de posar-ho en pràctica, vam fer un google sites sobre l'escola inclusiva, i d'aquesta manera vam poder aprendre com utilitzar aquesta eina de google.
Aquí ús adjunto el link on podeu visitar el sites que vàrem fer l'Estefania, l'Ignasi i jo:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/escolainclusiva/

Paradigma actual: si nosaltres hi creiem el canvi serà possible

En educació física, ens han fet reflexionar en grups sobre el paradigma actual en l'educació i com ens agradaria que fos l'educació futura com a futurs mestres. 
Aquí us deixo la reflexió que hem fet la Laura Nueñez, la Laura Mulero i jo:

Volem començar exposant el nostre paradigma amb una cita del llibre “Video y educación”, de Jordi Ferrés: “La escuela sigue anclada en el pasado en sus objetivos, planteamientos pedagogicos, contenidos y metodos de enseñanza. Las escuelas malgastan energia para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe”. Entenem que l’educació física dels nostres temps està basada en uns objectius i una metodologia que talla l’educació globalitzadora i moderna.

Actualment entenem que l’educació ha de ser molt més complexa que el simple significat del mot “educar”, ja que primer s’hauria d’entendre el significat de la paraula per després poder posar-la en pràctica, cosa que no es fa. El paper d’un mestre hauria de ser únicament de guia i ajuda, cosa que molts cops no és així i fa que el camí cap a la creativitat es vegi interromput per culpa de què molts mestres no entenen el bon significat de la paraula “educar”. Aquesta paraula no només significa educar les parts del cos, sinó que també s’ha d’incloure la ment, l’ànima i els sentiments, perquè així la persona arribi en un futur a ser un ésser integra en si mateix.  

El moviment hauria de tenir una major importància en l’educació dels més petits, ja que creiem que en aquestes edats els nens/es necessiten desenvolupar altres capacitats que no siguin estar assegut en una cadira. El nen necessita caminar, tocar, olorar, manipular i en general experimentar el seu entorn amb el seu propi cos. Així doncs, volem destacar la importància de la pràctica educativa, una nova teoria que encara no s’ha implantat a les escoles per por al canvi i és un gran error, ja que d’aquesta manera l’única cosa que s’aconsegueix és endarrerrii el procés d’aprenentatge. Cada nen té la seva manera d’aprendre, per tant no hauria d’haver-hi el mateix patró per a tothom, sinó que cada nen ha de tenir el seu propi calendari maduratiu, ja que per molt que se’l forci no s’aconseguiran els objectius educatius del moment.

Pel que fa en l’àmbit de l’educació física, el principal propòsit hauria de ser la millora de les habilitats motrius, ja que contribueix a què l’aprenent experimenti altres sensacions que l’ajudaran a arribar a assolir un benestar personal, una satisfacció interior i una participació social i integral. És per això que l’educació física ha de tractar de formar persones autònomes i responsables en tots els àmbits de la vida. Amb això volem donar a entendre que l’infant com més aprèn és amb el joc i no com hem dit abans assegut a una cadira. Com diu Edgar Dale en la seva “pirámide del aprendizaje” el 90% del coneixement que les persones, siguin nens o adults, adquireixen és a través de la parla i la realització.
Sobretot en la petita infància hem de tenir molt clar que els infants aprenen jugant, és a dir, van adquirint diferents coneixements a partir de joc. Els infants aprenen jugant, tenint les seves pròpies experiències i imitant el que veuen en la vida quotidiana, així van formant els seus primers coneixements que els integraran ja de per vida. Tal com deia el filosof Rosseau: “L’infant no ha de ser un aprenent de l’adult”. La infància és una etapa evolutiva que té moltes peculiaritats, de les quals destaquem el joc com una forma d’expressió i relació amb la realitat.
Un dels primers pedagogs que va introduir l’educació física a les escoles va ser Thomas Arnold, que ho va implantar a Gran Bretanya després d’observar com a les escoles públiques, els estudiants tenien una actitud passiva i tots els seus interessos es basaven en  borratxeres i tot tipus de vicis. Arnold, no creia pas que quan hi havia un conflicte amb un alumne, en aquest se l’havia de castigar, sinó que va pensar que amb els passatemps que tenien aquests joves, que generalment eren activitats físiques, els alumnes havien de practicar activitat física on treballessin de manera cooperativa i on haguessin de seguir unes normes per poder aconseguir el seu objectiu. Així doncs va agafar esports, com el futbol, que interessaven als alumnes per motivar-los i així aconseguir que s’organitzessin de manera adequada i lluitessin per aconseguir l’objectiu, generalment guanyar. Per poder realitzar aquest objectiu era necessari un treball cooperatiu, que tots complissin amb la responsabilitat individual, i amb la consciència de què si no es seguien les normes, perdien tots.
Creiem que és bo que en l’àrea d’educació física, es treballin esports on s’hagi de jugar en equip, amb la finalitat de què els alumnes aprenguin valors com la responsabilitat, el treball en equip i el respecte cap a les normes. Així doncs, sí que és adient practicar aquests tipus d’esports en una classe d’educació física, sempre i quan els equips no es formin per qui es bo i qui és dolent jugant, sinó fer que els alumnes facin els equips i vegin que potser un que no és tan bo, pot tenir una funció inidispensable dins l’equip perquè aquest guanyi. S’ha de vigilar amb la competitivitat, ja que aquest tipus de jocs pot fer que alguna persona es senti menyspreada, és importantíssim que el professor com a guia i ajuda inculqui a tots els alumnes la importància del joc en equip d’una manera neta i respectuosa en tots els membres de l’equip.
Un cop reflexionat sobre tots aquests valors, hem trobat adient explicar-vos com creiem que seria la millor manera d’impartir una classe d’educació física en nens de 0 a 6 anys. El nostre patró està inspirat en el model del senyor Vaca (1996) i seria el següent:

1. El desplaçament de l’aula a l’espai on anem a fer la classe d’educació física. Destaquem aquest moviment ja que trobem molt important en aquestes edats (0-6 anys) fer un ritual d’entrada i repetir-ho per fer-ho costum.
2. L’inici de la classe, mitjançant la trobada i l’agrupament de tots els nens i nenes, per tal d’informar-los de la normativa del joc que anem a realitzar (motius, cançons, contes, materials i continguts previs). Tot això se’ls hi ha de transmetre amb gran motivació y teatralitat, orientada a captivar l’atenció dels nens i nenes per fomentar el seu desig de sortir a participar.
3. El desenvolupament del joc, és la part fonamental durant la qual els nens i nenes sols o en grup i amb l’ajuda del mestre, aniran movent-se afrontant petits riscos i dificultats per tal de prendre les seves pròpies decisions.
4. El moment del comiat, on proposarem al nen que expliqui les seves pròpies vivències en relació al joc que s’ha fet, i que les expliqui per tots els seus companys. D’altra banda també demanaríem el contrari, que tots els nens escoltin  al seu company/a.
5. La sortida i tornada a l’aula.

Volem destacar també la importància que té el disseny i l’adaptació de l’espai on vagi a tenir lloc la classe. Així doncs, creiem que les parets de l’aula o la sala haurien d’estar plenes de dibuixos, murals, siluetes i tot de treballs fets per ells. També és important l’espai on es realitza la classe, que sigui amplia i amb poc mobiliari, per tal d’evitar accidents, i que hi hagi bastant material.

Abans de finalitzar creiem, per sobre de tot, que els infants d’aquestes edats han de ser feliços, saber riure i emocionar-se amb tot el que vulguin, també han de saber que els seus pares els estimen tal i com són i que la millor manera de què els fills tinguin un rendiment acadèmic correcte és acompanyar-los en aquest camí i fer-los saber que ningú els jutjarà per ser com són i per el que fan.
Per concloure, dir que per al nostre futur volem una educació globalitzadora, que no talli la creativitat dels nostres infants i que en certa mesura els deixi ser lliures, que puguin crear el seu propi coneixement i que estar asseguts en una cadira 6 hores escoltant la lliçó no sigui la prioritat de l’educació, ja que un infant de 4-5 anys necessita moure’s, que a través d’activitats més lúdiques, que els permetin experimentar, vagin conformant els seus primers coneixements. És a dir, com ja hem citat abans, que gràcies a ells mateixos es creïn el seu propi desenvolupament globalitzador i integral. Gràcies a la figura del professor guia, aconseguirem tots aquests objectius que volem per a la nostra futura educació. Una educació en que els infants siguin els protagonistes de tot el seu procés d’aprenentge i dels seus propis coneixements, sense que ningú els posi un límit per aconseguir certes competències i on se’ls respecti el seu temps per aprendre tot el que necessiten per ser així, persones felices i intel·ligents en tota la seva globalitat.

BIBLIOGRAFIA:

• FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992

• Pérez Ramírez, C. Evolución historica de la educación física. Recuperat a:  https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDoyOTI2YTllMjUxYzIxMzg1

• Gil Madrona, P., Contreras J., Onofre, R., Gómez Villora, S. i Gómez Barreto, I. (2008). Justificación de la educación física en la educación infantil: Educación y Educadores.  Redalyc: Sistema de Información Científica, vol. 2. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDplMWI1NDY3ODk5NWRlYmQ

• Velázquez Buendía, R. (2007). ¿Qué educación física?... ¿Qué educación?: Reflexiones en tiempos de cambio. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDo3YzE3ZTMwMjg2YzcyOTE2

• Bayer, A. (2013). ¿Qué debe saber un niño de cuatro años?. The Third Metric; Redefining Succees Beyond Money & Power. Recuperat a http://www.huffingtonpost.es/alicia-bayer-/que-debe-saber-un-nino-de_b_3955952.html

• Camilo Villaroel, C i Carolina (2008). Historia y etimología de la educación física. Recuperat a: http://historiaefi.blogspot.com.es/2008/06/escuela-inglesa-la-reglamentacin.html

• Garcés Campos, R. ICE- Universidad Zaragoza. La reforma educativa de Pierre de Coubertin: La pedagogía de la resignación. Recuperat a: http://www.uv.es/~jbeltran/ase/textos/garces.pdf

• Einnova, educación e innovació. Universidad complutense de Madrid. Lagran teoría de Rousseau: La escencia de la infancia es el juego. No matemos al ruiseñor. Recuperat a http://biblioteca.ucm.es/revcul/e-learning-innova/3/art342.php

A més a més per complementar la nostra reflexió vam fer un petit vídeo:

Prezi: una manera diferent per fer exposicions orals

Prezi és una aplicació multimèdia per la creació de presentacions similars a les de Microsoft Office PowerPoint, però d'una manera més dinàmica i original. Es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que d'aquesta manera permet als usuaris veure la presentació d'una manera més apropada o més allunyada.

El text, les imatges, els vídeos i tots els mitjans es col·loquen sobre el llenç i es poden agrupar en marcs. Després es designen la grandària, la posició entre els objectes i el desplaçament entre aquests.

En definitiva, si voleu saber-ne més de com utilitzar-ho visualitzeu aquest tutorial i acabareu sent uns grans experts:  

Per tal de practicar-ho, vam fer l'Estefania i jo un prezi de la injustícia:

He extret informació de:
http://es.wikipedia.org/wiki/Prezi

Les nostres classes d'educació física

En l'assignatura d'educació física, a cada classe un grup fa un enregistrament de la sessió per després penjar-ho al sites que tenim. A cada classe fem un vídeo per resumir el què hem fet, són molt divertits i reflecteixen perfectament allò que fem i aprenem.
Us poso els vídeos de les sessions perquè pugeu seguir que anem fent a cada classe!

SESSIÓ 1:

SESSIÓ 2:

SESSIÓ 4:

SESSIÓ 5:

SESSIÓ 6:

SESSIÓ 7:

SESSIÓ 8: Excursió per Collserola

Treballar amb la natura

Membres del grup

A l'assignatura de plàstica, per tal de treballar el Land-Art, un moviment de finals dels anys 60 que va sorgir als EUA, on es relaciona el paisatge amb l’obra. La professora després d'ensenyar-nos a l'artista Andy Goldsworth, que treballa amb el conjunt de la natura, amb les seves mans i tots els materials que utilitza formen part de la natura, ens va manar fer la nostra pròpia intervenció a la natura.

Amb el nostre projecte tots els membres del grup, vam voler plasmar el moment en què l'home s'evadeix de tota realitat, per això vam recórrer a l'essència de l'ésser humà en el seu entorn natural.

Per fer la nostra obra, vam escollir com a escenari la platja de Barcelona, ja que és un lloc on la gent va a relaxar-se i oblidar-se dels problemes de la societat, i això és el que volíem transmetre des d’un principi. Alhora el mar ens va inspirar els sentiments de llibertat, plenitud, temprança… tot un seguit d'adjectius que ens va ajudar a treballar en equip i a  fer més fàcil la realització d'aquest projecte.    

Un cop pensada la idea, vam haver de pensar i reflexionar sobre la nostra obra, i què volíem representar en ella. Per tal de fer-ho vam escollir un seguit de materials de la muntanya i la platja, ja que aquests elements naturals tan oposats reflectien en l'obra l'essència del nostre objectiu. Vam utilitzar de la muntanya pedres de diferents textures i mides, i herba fresca i verda, i de la platja petxines, cloïsses, musclos i la mateixa sorra que sense modificar-la ens ha servit de base.  

Mans a l'obra !

Una vegada decidit la idea, ens vam posar mans a l’obra!!

El primer pas va ser recopilar tots els materials, que no va ser fàcil, ja que vam haver d'anar a dos entorns diferents i no precisament aprop. Una vegada a la platja amb tots els materials, vam decidir el terreny on fer-ho i vam començar a treballar amb les mans i la sorra tot aplanant-la. Seguidament vam remarcar el perfil de la figura humana amb les petxines, cloïsses i musclos. I per últim vam utilitzar l'herba fresca per remarcar

Obra final

el contorn de la figura, ja que així aconseguíem un paral·lelisme i alhora el contrast del mar i la muntanya.

Volem remarcar que el nostre objectiu era poder plasmar l’existència i la identitat de l'ésser humà en el seu entorn més primitiu.

Un cop assolit el nostre objectiu, vam reflexionar i vam concloure que la humanitat sempre ha anat de la mà de la naturalesa, i que l’art és un mètode excel·lent per treballar-ho i expressar la idea.

Amb aquesta activitat hem après que una obra d’art no té per què perdurar en el temps, sinó que pot ser efímer.

També hem pogut aprendre a fer un treball col·laboratiu, en grup, ja que sense la miqueta de cadascuna no haguéssim pogut arribar al resultat final.

Hem de destacar també que aquesta activitat és molt important en la infància, ja que els nens experimenten amb la natura, descobreixen nous materials, sentiments i així creix la seva creativitat.

Aquí us adjunto un power point on ens resumeix tot el projecte:

Mario Benedetti: Te quiero

Mario Benedetti va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià que va pertanya a la Generació de 45, i una de les persones més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.

La seva magnífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

Aquí us deixo un poema d'aquest prolífic autor que em van recitar fa uns dies a la classe de COED i vaig quedar enamorada d'aquestes paraules:

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos; 

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somo mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

tu boca que no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabundo.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja 

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero e sporque sos 

mi amor, mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Podeu escoltar el poema en veu del mateix autor:

Sir Ken Robinson: Creatividad escuela TED

Ken Robinson és un escriptor, educador i conferenciant britànic. És considerat un expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyança, la innovació i els recursos humans. Creu que tots aquests camps mencionats anteriorment han d'incorporar classes d'art en el currículum escolar.

En aquest vídeo ens mostra com les escoles d'avui en dia maten la creativitat dels nens, una paraula per mi importantíssima en l'àmbit escolar. 
El 2006 fa una conferència on qüestiona per què les escoles maten la creativitat. Aquesta conferència té tant ressò que el 2010 és convidat de nou per repetir-la i profunditzar sobre la temàtica.
És important no només el que diu, sinó com ho diu, la manera com s'expressa, el temps, la concreció i l'efectivitat són factors claus en el seu discurs. 

Trobo que és un vídeo que haurien de veure tots els futurs mestres, ja que fa reflexions de l'ensenyament que molts cops no ens adonem i són la clau en educació. 

Una frase que m'ha encantat i m'ha fet pensar durant molts dies ha sigut: "Creativity is as important in education as literacy and we should give the same status".