Comparació entre Prezi i PowerPoint

Totes dues eines son maneres de fer presentacions. Aquí mostraré algunes qualitats i defectes de cadascun:

By: Todd Lappin

1. Per començar està el tema on-line: Prezi s’utilitza des d’internet, per la qual cosa no fa falta posar la presentació en cap pendrive o pujar-la a qualsevol lloc, només necessita connexió o bé tenir descarregada l’aplicació a l’ordinador. 
2. També poden ser comparats quant a mètode de presentació, ja que mentre PowerPoint juga amb diapositives, Prezi ho fa amb moviments de pantalla. Igual que en el punt anterior això pot ser positiu o negatiu. Potser ens interessi més fer una presentació més dinàmica en una sola fulla (i això amb PowerPoint resulta molt díficil de fer) 
3. Una cosa molt important són les opcions que cadascun dona: Prezi només deixa inserir unes poques formes mentre que PowerPoint ve amb una gran varietat de formes. Això també passa amb altres petits elements com els marcs de les fotografies o vídeos. En aquests detalls PowerPoint deixa veure una part molt positiva seva i Prezi mostren gran defectes.
4. Pel que fa a Prezi, diriem que és 100% lleguntatge audiovisual, ja que utilitza una imatge com a base del discurs, és una manera de captar l’atenció del oient. En canvi PowerPoint mostra idees i no arriba tant a les emocions, ja que hi ha més text, i el discurs pot fer-se més monóton i aborrit.

Conclusió:

By: Deb Nystrom

Tots dos tenen els seus defectes i virtuts i cadascun pot servir per un tipus de presentació diferent: Si volem alguna cosa dinàmic caldria agafar Prezi, però si volem una mica més tranquil, PowerPoint. Així doncs, podria dir que Prezi tira més cap al cantó de les emocions pel que fa a com el públic insereix la informació i com volem que ho fagin, i PowerPoint diriem que pot anar cap als dos cantons, el de les emocions i el de les idees, ja que depèn del tipus de discurs que vulguem donar farem una presentació amb més text o una altra amb més imatges.

Reflexió II: El puzzle del nostre coneixement

A l'assignatura d'educació física, com ja vem fer anteriorment amb el paradigma actual, ara hem tingut que fer-ne una sobre el desenvolupament dels nens.
El meu grup i jo, hem decidit fer-ho unamica diferent aquest cop, i hem creat la nostra própia imatge per tal de reflexionar al voltant d'ella.
Aquí us deixo la reflexió i un vídeo de com vam realitzar la imatge:

"Així com en la nostra anterior reflexió, vam començar amb una cita, ara hem decidit començar amb la següent: “El objetivo general para la educación infantil es estimular el desarrollo de todas las capacidades, físicas, afecticvas, intelectuales, sociales y morales”, com diu Pedro Gil Madrona, entre d’altres, en el volum 11 de “Educación y educadores”.  Seguidament us llencem un seguit de paraules que anireu entenent al llarg de tot l’escrit: equivocar, experimentar, emocionar, interessar, moure, viure, provar, repetir, preguntar, investigar, estimular.
“ De todas las informaciones que le llegan al niño, la esculea sólo le asegura el 4% útil”, aquesta cita l’hem tret del llibre “Vídeo y educación” de Joan Ferrés. Ens ha cridat l’atenció, ja que creiem que tots els estímuls que rebem ens haurien de ser útils i no tan sols aquesta mínima part. A través dels sentits rebem una sèrie d’estímuls que van al nostre disc dur. Segons l’emoció que en aquell moment hem creat, podrem establir una relació positiva o negativa. Tot allò que anteriorment hem memoritzat sense cap emoció, més tard o més d’hora ho acabarem oblidant. Per això trobem essencial la relació entre emocions, cos i cervell.
Avui en dia està bastant clar que en el primer graó de la piràmide del desenvolupament ha d’estar el moviment, ja que no només enriqueix la vida dels infants sinó que també contribueix en el desenvolupament físic, social i cognitiu. Una experiència que hem viscut en la nostra pròpia pell que reflecteix la interrelació entre aquests conceptes és una sessió que vam realitzar en les dues hores de pràctica d’educació física el divendres 7 de Novembre, en el qual l’espai estava dividit per racons. A cada racó necessitàvem treballar el desenvolupament físic, ja que havíem de moure’ns constantment; el desenvolupament social alhora de comunicar-nos per tal de realitzar un bon treball cooperatiu; i el desenvolupament cognitiu per tal de trobar la solució adequada per superar el repte. Gràcies a aquesta metodologia vam ser conscients del que veuen i pensen els nens quan estan realitzant activitat física d’aquest tipus.
Com hem esmentat en l’anterior paràgraf, el moviment és vital pel desenvolupament integral de l’infant, però no es pot aconseguir sense una correcta estimulació. Creiem que per tal d’aconseguir aquesta correcció, tothom hauria de ser conscient d’aquestes cites:

1. Sempre s’aprèn fent
2. Si no hi ha joguines, no s’aprèn
3. Tot té solució a còpia de provar
4. Sempre es pot millorar
5. La classe monòtona incentiva la desconnexió
6. Fer, moure i jugar
7. Si no t’equivoques ja o tens tot perdut, s’ha d’arriscar
8. Experimentar és vital pel desenvolupament del cervell
9. Si no hi ha emoció, experimentació i coneixement, no hi ha aprenentatge
10. …

Nosaltres hem creat la nostra pròpia llista, et convidem a completar-la, ja que aquesta llista pot ser infinita.

Per potenciar el desenvolupament global del nen, hem de respectar el seu calendari maduratiu, que compren les seves experiències, els seus interessos i les seves vivències, per tant aconseguirà progressivament el seu propi jo. Així doncs, defensem que cada nen és únic i amb unes altes capacitats que només cal potenciar-les. 
Els més petits, tenen una destresa natural pel llenguatge, només fallen quan la gramàtica és irregular. En aquest moment el seu cervell és bombardejat per un miler de preguntes que necessiten resposta. Això no vol dir, que la resposta que obté de l’adult sigui la correcta, sinó que han de ser ells mateixos qui formuli la seva pròpia resposta. Hem trobat una frase de L. Wittgenstein que diu: “Els límits del seu llenguatge són els límits del seu coneixement”, amb això volem dir que des de petits els hi hem d’ensenyar a ser crítics amb tot allò que els hi envolta i els fa créixer.
Com vam destacar en el nostre paradigma actual, la creativitat no s’hauria de tallar, sinó potenciar-la i fer-la evolucionar. Per tant, volem manifestar el nostre desacord amb la següent cita de S. Papert: “Sempre que s’ensenya alguna cosa a un infant, se li impedeix que ho inventi”. Per continuar amb la piràmide que hem construït anteriorment, el segon graó hauria de ser la creativitat i la imaginació. Per això, no compartim que hi hagin coneixement prèviament establerts, ja que des d’un primer moment estem tallant les ales a aquesta invenció. Per tal de fer aquesta invenció, prèviament ha d’haver-hi un procés d’investigació per part de l’infant. Per altra banda, per crear una bona hipòtesi, haurà d’haver provat i repetit diverses fórmules que l’ajudin a trobar la resposta que necessita. 
Arribats aquest punt, ens agradaria cedir-vos el final, ja que esperem que totes les paraules que ens han ajudat a fer-nos la nostra pròpia reflexió, a vosaltres també us hagin servit, i hageu estat o sigueu crítics en aquestes definicions. Amb això, volem remarcar que no necessàriament heu d’estar d’acord amb aquestes idees. Tots tenim el nostre coneixement, el dels altres és dels altres."

Bibliografia

• FARRÉS, J. Video y educación Barcelona: Paidós 1992
• Gil Madrona, P., Contreras J., Onofre, R., Gómez Villora, S. i Gómez Barreto, I. (2008). Justificación de la educación física en la educación infantil: Gràfica 1, esquema dels continguts en l’educació infantil. Recuperat a https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDplMWI1NDY3OD
• MUÑOZ, C., ZARAGOZA, C. Didàctica de l’educació infantil Barcelona: Altamar
• PÉREZ, G., SHELLY, C., ESCUDÉ, N., BLANCO, P., SÁNCHEZ, E. Expressió i comunicació. Barcelona: Altamar
• FLORES, A. Vídeo ¿Bailamos? Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=QqQcN3dwTqc
• CUCUFATE212 Vídeo Primeros Pasos part 3 i 4. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=na1QbqMHJm4
• 
  

Citar, fer referències i fonts fiables (Viquipèdia)

És molt important que quan mirem i volem utlitzar informaicó de la Viquipèdia, ens fixem en si el material és fiablo o no, ja que al ser un wiki obert a tothom, pot haver-hi gent que en fagi un mal ús.

Així doncs, com veiem que una font és fiable o no? Primer de tot em fixo en el greu d'autoritat, miro qui ho ha escrit, el grau d'experiència que té sobre el tema, si l'autor ens dona informació sobre ell i si ens permet contactar amb ell. Seguidament reviso el contingut, i observo si conté un seguit de criteris: exactitud (rigor), objectivitat, cobertura (nivell de detall i públic a qui es dirigeix), vigència (actualitat de la informació) i rellevància (pertinència de la informació per al nostre interès). Un cop fet això, em fixo amb l'actualització de la informació (és important actualitzar la informació regularment) i la publicació, tot fixant-me amb el nivell d'informació que s'hi pot trobar, ja que a través de la URL es pot veure quin tipus d'institució hi ha darrere de tot l'escrit, és per això que miro les referències amb molt detall. Després, esbrino a qui va dirigit (propòsit de l'escrit i els usuaris potencials). I per últim, la navegabilitat, on miro l'eficàcia del seu funcionament, si les fotografies tenen relació amb el contingut, si és fàcil arribar a tots els enllaços...

Per altra banda, com a estudiants, és important que quan fem treballs diguem d'on hem tret la informació, ja que d'aquesta manera el nostre treball tindrà més credibilitat, demostrarà que ens hem documentat alhora de fer el treball i per tant, el treball tindrà més qualitat.

He extret la informació de:

• http://biblioteca.uib.cat/digitalAssets/205/205332_avaluacio_fonts_informacio.pdf

Software lliure i privat

LLIURE :

Aquest programa pot ser utilitzat, estudiat i modificat sense cap restricció i pot ser retribuït bé amb una versió modificada. Això implica, particularment que el codi font ha d'estar disponible.

En general es pot trobar gratuïtament a Internet, o amb un cost baix ( cd ,dvd ,..).
Podem dir que un programa és lliure si tolera les 4 llibertats definides per la Free Software Foundation:

• Llibertat d'executar el programa
• Llibertat d'adaptar-ho
• Llibertat de distribuïr còpies
• Llibertat de millorar el programma

Exemples : OpenOffice, Gimp, Firefox, Linux, Blender,...

Una web interessant per descarregar proframes lliure és: www.softcatala.org

PRIVAT: 
Es un prgrama, que no compleix cap de les normes antriors. Només en un prinicipi és accesible amb el qual s'ha creat.
L'Usuari en qüestió l'utilitza, sense fer-lo públic ni executable. Tampoc té el codi font.

Exemples : Word, Ecxel, Photoshop, Windows,...

Revista digital i revista en paper

A la classe de GTIC, vam estar parlant sobre les avantatges i les desavantatges  de les revistes de paper i les revistes digitals, i entre tots vam arribar a unes conclusions:  

Revista digital 

Revista de paper

1. Els pares o les persones que no tenen habilitats informàtiques tindrien destreses digitals.
2. La revista digital la pot veure tothom, mentre que la revista de paper només qui la compra.
3. Amb la revista digital podem fer còpies infinites, mentre que en paper són limitades.
4. La revista digital com una eina de diversió i dinamisme en les famílies.
5. La revista digital és multiformat i podem tenir tantes com vulguem.
6. Amb la digital pots anar canviant constantment la informació i modificar els erros. Mentre que, amb la de paper si has comès algun error, has de tornar-ho a fer i tornar-ho a imprimir.
7. La revista digital te l'avantatge d'afegir nous formats (àudio, vídeo, imatges,...). A diferència de la de paper, que només es poden adherir text i imatges.
8. Si parlem del cost, hem de dir que tots dos es paguen però de manera diferent. El format digital continua essent més econòmic que el format en paper, encara que hem de tenir en compte i present que es paga amb publicitat, donant les dades personals (que utilitzen per comercialitzar, per saber el que agrada a la societat i emprendre un nou producte), també no ens hem d'oblidar que el blooger costa diners. Pel que fa al format de paper, hem de dir, que el cost és més elevat ja que es paga l'editorial, els fulls, la impressió, ....
9. Durabilitat de format digital és més permanent envers format paper.
10. Per fer una revista en paper es triga molt més temps que en fer una en format digital.
11. En l'àmbit ecològic el format paper ens perjudica amb sostenibilitat, però compte que el digital consumeix energia tot l'any a totes les hores perquè esta obert.
12. La revista digital és més personal, cadascú és responsable de la seva pròpia publicació, a diferència de la revista en paper.
13. Un avantatge interessant es que en el format digital es poden fer comentaris. És pot interactuar.

Comunicació corporal

Per classe de COED, hem estudiat aspectes per fer una bona presentació oral.

L'Estefania i jo, hem fet un power point per tal de deixar clares els idees principals, i d'aquesta manera poder aplicar-los a partir d'ara. 

Recitem poemes

A la classe de COED, hem hagut d'escollir un poema en català per tal de recitar-lo a classe.
He decidit recitar un poema de Carmeta Pallarès i Soro, del llibre "Roda la mola", poesia del Baix Aragó de llengua catalana. Diu així:

En la meua llengua

(Badalona 1990)

Un dia,

no  se qué dia,

ni com, ni quan, ni per què,

vai escriure quatre lletres

a una fulla de paper.

Un sentiment nou i ample

naixie en aquell moment

l'emoció que jo sentia

a l'escriure un pensament

en la llengua en què jo penso,

que jo parlo,

que jo sé.

Ere orgull,

ere alegria,

eren gràcies no sé a qué,

ere lo que ara sento

quan escric este paper.